temes

19 de set. 2008

QHÈ ÉS UN BURRO CATALÀ?

Tot i haver estat darrerament un dels símbols nacionals, l’ase de raça catalana és avui dia un gran desconegut. Generalment és difícil prendre consciència de la importància que aquest animal té, pot ésser per allò que “es un burro”. Malgrat estar en perill d’extinció (hi ha sensats uns 400 animals al llibre de registres o arbre genealògic), està considerada la millor raça del món, sobretot a l’estranger. Paradoxalment a casa nostra a quedat reduït a una simple enganxina a darrera el cotxe que llueixen orgullosos els catalans. El burro català és un animal enèrgic, amb temperament, vital i noble, de grans proporcions, alt de terra i estirat de cos. Té el cap gran i les orelles llargues. Es de color negre-pansa i el vol dels ulls ,el morro i la panxa és de color blanc-plata. El mascle (el guarà) pot arribar a fer 1’65 cm. d’alçada a la creu, mentre que la femella (la somera) pot fer fins a 1’55 cm. A Espanya hi ha sis races de rucs: l’Andalusa, la Mallorquina o” pura raça asenca illes Balears”, la Basca o “burro de las encartaciones, la de Canàries o “ burro majorero”, la Zamorano-Leonesa i la Catalana o” Guarà Català”. La majoria de burros que trobem arreu, son una barreja de totes aquestes races, predominant els rucs de poca alçada i d’origen africà o del sud de la península. El burro Català és inconfusible, de mirada expressiva, les orelles sempre dretes, un animal extraordinari amb un gran poder hereditari, de grans dimensions, elegant, tot ell de gran bellesa i harmonia. Tant és així, que qui n’ha vist un, ja mai més s’en oblida. PER QUÈ ÉS IMPORTANT LA SEVA CONSERVACIÓ?
La importància que ha tingut aquest animal a Catalunya i al món, ha anat variant al llarg dels anys ,però és a finals del segle 19 i principis del 20 quant va tenir la seva màxima expansió. A partir del 1900 s’exportaren massivament cents d’animals, sobretot a Amèrica, però també cap a Europa i Àfrica, fet que va fer famosa internacionalment la plana de Vic, font dels millors guarans. Aquesta pràctica va conduir la raça a la seva quasi bé extinció .Al 1929 es va crear la “subcomision de libros del garañon de Vich”, arbre genealògic, amb 168 exemplars, però la guerra civil , anys més tard, el portà novament a la pràctica desaparició. Durant la postguerra es revaluaren moltísim, ja que es tornà als sistemes tradicionals de producció agrària, anys més tard i degut a la mecanització del camp primer, i a la falta de demanda desprès, la seva davallada va ser imparable fins a l’actualitat. El burro català forma part de la història social, cultural i econòmica de Catalunya, i és un patrimoni genètic que cal preservar. ESTAT ACTUAL El burro català s’ utilitzava sobretot per a la producció mular (pràctica molt estesa a tota la conca Mediterrània) però també com a animal de carga o de tir. Les mules obtingudes del guarà català tenien fama mundial, i eren molt preuades per a les feines del camp, en la mineria i l’exèrcit. També s’utilitzà el burro català com a base o millora d’altres races, com el burro de Kentucky o el Piamontes Òbviament l’utilització tradicional del nostre ase, avui dia no té sentit, però cal donar-li unaltre raó de ser: com a element pedagògic històric i cultural; com a animal netejador del sotabosc per prevenir incendis forestals; com a element lúdic en turisme rural i excursionisme; o simplement com a animal de companyia. L’associació pel foment de la raça asinina catalana, A.F.R.A.C. gestiona tot aquest patrimoni, sense gaires recursos, i és gràcies a uns quants pocs ramaders ,que es pot seguir mantenint viva aquesta raça de rucs tant especial. Més info: www.rac.uab.es/rac.htm

Arxiu del blog