temes

24 de gen. 2011

LA MIRANDA, 1 2 3 4 i 5


Una mica fart de tot, desmotivat i desmoralitzat, mica en mica vaig recuperant una part de mi que havia perdut, puc sortir a córrer una miqueta cada dia (que ja es molt) i lluny encara d’estar recuperat del tot ,em proposo un petit repte per veure si així em poso les piles...
El dia 30 de Març faré 44 anys, cada any des de en fa dos, surto a córrer tants km com anys faig, res, una bajanada com una altre. Aquest any veient que no estaré apunt per aquest dia m’he proposat pujar a la creu de la Miranda 44 vegades. Tinc temps, calculo que ho podré fer amb aquests dos mesos i pico que queden.
 Des de casa hi tinc 4km, o sigui hauré de fer 8 km més els 100 metres de forta pujada del final, amb total 352km. No és molt, volia fer el mateix però amb el Matagalls però ja vaig veure que seria mooooolt difícil. Bé, si algun dia ho faig en bici també val i si estic molt apurat aniré fins al peu de la muntanya amb cotxe i faré l’últim tram caminant. Total, yo me lo guis i yo me lo com, però intentaré no fer trampa i fer-ho tot corrent.
No és que m’agradin especialment les creus, ni m’agafa’t cap fervor religiós, és més, no m’agraden les creus i jo de dalt dels cims de les muntanyes les treuria totes, totes!. Que maco seria el Puigmal i l’Aneto, el Taga, etc. etc. sense cap creu, net i pelat...però bé, és un indret característic don visc, amb vistes a la plana i al Montsey i un lloc que freqüento des de fa molts anys i que m’agrada. Tampoc es tracta de fer maratons  cada dia com qui menja olives, o sigui que poc a poc...
El dimarts passat vaig començar i amb avui, ja en porto cinc....., va!, Ànims David.


7 comentaris:

Lola Steiner ha dit...

És una idea excel·lent! Córrer tants kilòmetres com anys es fa!!! Quina meravella! llavors, cada any és una mostra més que encara som capaces de còrrer, i de còrrer més!
yupiiiiiiiiiiii!!!!
Ara faré la idea meva, i mai reconeixeré que és teva, jajajajaj!!!!

Luigi ha dit...

O també es poden menjar olives per cada any complert, jajaja, una bona atipada tindries David!!!

De mica en mica s'omple la pica

Jo també treuria totes les creus. Menys al Noucreus

sergi30 ha dit...

Ei david com ho portem?? Veig que mica en mica vas sortint del pou no... Jo també estic igual, fa tres setmanes que no corro i estic ben desesperat, tancant-me a l´habitació, mentjant-me el cap i fent rodillo. Espero que ens tornem a veure aviat disfrutant del que més ens agrada. 1 abraçada crak, cuida´t!!

bitxo ha dit...

Tu pots! Si no hi haguessin moments durs, no sabríem que els bons són bons.

david ha dit...

pobre de tú Sra. Steiner.

de molt mica en mica s'omple la pica... foradada.
I el 9 creus també, que collons!

Sergi, paciència nanu...gràcies pel ànims.

Gràcies Bitxo.Si que puc si, o ho intento.


AVIAT, PERFORMANCE ICEMAN

Jou27 ha dit...

ke passa nen, molts d´ànims, k aixòs de les lesions son una p.merda, jo tb vaig estar xungillo, però crec k ja he fet net, vinga va recupere't ràpid k ja tinc ganes de compartir kilòmetres, salut i fins aviat.

david ha dit...

Gràcies Joel, ke ja sé ke tú tens els genolls d'acer inoxidable nen...

Arxiu del blog