temes

30 de març 2011

44



Ja  feia dies que hi donava voltes, sortiria a córrer 44km com cada any com un campió. M’havia buscat fins i tot una ruta, facileta i plana, sense gaires complicacions, un recorregut de 22km d’anada i els mateixos de tornada per gaudir d’una bona estona de fer una de les coses que més m’agraden. Des de la marató de diumenge passat que havia recuperat força bé i ho veia possible.
 Ho tenia tot preparat i apunt, tenia fins i tot la musica al mp3, la roba, l’aigua, les bambes, i parlant amb la Fina li comento el que tinc intenció de fer i em contesta:
 -però si no és demà!, és demà passat el teu aniversari!...capullo! (això no ho va dir ella, ho dic jo).
Collons. Em feia tanta il·lusió i en tenia tantes ganes que la impaciència va poder més i em vaig adelantar. Quina tallada de rotllo, bé, és igual ja ho faré demà passat.
Però per aquest dia, em conviden a dinar i calculo que hauré de córrer molt, vull dir que m’hauré d’afanyar moltíssim per ser a l’hora de dinar i canvio de plans. Correré al costat de casa, així m’estalvio viatges amb cotxe cap aquí i cap allà, però penso que 44km són molts i encara recordo de com vaig acabar de cansat l’any passat. Torno a canviar de plans: ho faré en bici, però no, no és el mateix, això si que és un quiero y no puedo. No sé..., que se suposa que s’ha de fer el dia del teu aniversari?, quedar-se a casa?, anar a treballar com si no passes res?, enganxar-se al feisbuc esperant que tots els 1463 “amics” et felicitin?.que faig? busco un bon canto i m’escrustono el cap a hòsties?, me la matxaco 44 vegades?,Total, que lo prometido es deuda i decideixo pujar 44 vegades a la creu de la Miranda com havia decidit en el seu moment, si senyor!.
Surto de casa decidit, fins al peu de la creu i tinc 4km que em serviran d’escalfament.. Em sento com si fes alguna mena de penitència, osti, i si em veu algú?, es pensaran que estic sonat, pujant i baixant un caminet de 150m.com un carcamal. Encara no sé quanta estona hi estaré, pujar i baixar crec que hi puc tardar uns 2minuts, o sigui que amb una hora i mitja o enllesteixo, serà un bon entrenament.
Vaig pensant en coses meves, en com ho escriuré al bloc tot això, cada vegada és més difícil  fer un bon post, jo m’hi faig tant com puc, però surt el que surt, penso que en el fons, els blocaires ens sentim diferents i originals i la majoria som més vulgars i horteres que la Yola Berrocal, que ja és dir pobreta. Vaig pensant amb la Traca i els seus cadellets, en que ja se’n a mort un, que difícil que és la vida!, no hi ha hagut lloc per tu noi!. No s’ha espavilat a mamar i la mare l’ha apartat, aquesta nit s’ha mort, hi ha molta competència i pocs mugrons i t’ha tocat nanu.
Em poso música motivadora i surto volant pel camí carener en direcció a la creu. No hi vaig mai a córrer amb música però quant ho faig em fa un efecte brutal, semblo el protagonista d’una pel·lícula i per això ho guardo per ocasions especials.
Pel camí em trobo dues salamandres aixafades i es que després de ploure sempre passa igual, em sap greu, m’agraden aquests animalons i no els vull veure morts. M’agraden pel seu color, per la manera de bellugar-se lenta i pausada pel tot el que representen i perquè és el meu animal totem,...o era el ruc?... bé, tan se val.
 Arrivo i amb l’objectiu a la vistal, la primera pujada es per veure quant tardo, pujo lleuger i tardo 50 segons, això està fet nanu! I vinga amunt i avall. Quant en porto 10 paro una miqueta per beure i penso que  amb aquesta penitència segur que em faré un racó al cel. Si Déu existeix (cosa que estic totalment segur de que no) segur que m’observa i pensa: aquest xicot si que val!. L’altre dia a la creu de Matagalls vaig llegir l’ inscripció que hi ha al darrera:

Catalans tots de genollons en terra
mireu aquí lo signe de la Creu
com de la Pàtria en la més alta serra
aixampla avui los braços
per acostar-los amb tots sos fills a Déu.
Eixampla més tes branques gegantines
Bla bla bla, bla bla bla
a tots la Creu de Crist ens fa germans.

Em van venir ganes de pixar-m’hi.... i es que jo també he escoltat la polla records i he sigut anti-sistema, i algo queda. Tot el que fa tuf d’església em.....
En fi, deixem les creus. Segueixo pujant amb musica de Kortatu  i a partir de la  pujadeta nº 20 em començo a rallar. La cosa serà seriosa, poca broma. Porto ja molta estona i faig una nova parada. Reprenc i curiosament a partir de la  pujada 25 em sento millor i vaig a sac fins a la 40, ara si que ho tinc!. Penso, eufòric, que senzill és automotivar-se i que fàcil que és disfrutar d’un mateix  al mig d’aquest món pudrit  de merda sense gaires parafernàlies, ho haig de fer més sovint això.
Faig les últimes 4 pujades com un boig i torno cap a casa a bon ritme content i amb les endorfines que em surten per les orelles. Avui he fet un bon entrenament, diferent i aprofitat, han sortit dues hores justes i 17km. amb 380+- de desnivell. Bona aquesta david!
I per acabar unes frases del mestre Sisa:
.
..jo vull fer un salt, triple mortal
i sense xarxa, fotre-li marxa!
Pujar al trapezi
i del vertigen fer-ne despreci
de cap per avall...

Res més, una abraçada a tots i per molts anys!.

12 comentaris:

bitxo ha dit...

Jajaja! Brutal! La teva particular celebració, els teus pensaments, l'escrit... Que per molts anys Déu Nostru Senyor et conservi així!

sergi30 ha dit...

david ets un crak, segueix així!!!! Ostia me´n descuidava, FELICITATS :)

mia ha dit...

t'ho he de dir, no és el mateix i si vols el proper any t'acompanyo a fer kms, encara que potser seria millor callar que quan arribi el moment potser em fa una mandra de cataplins. I és que ja m'en havia fet a l'idea, amb aquella enveja tant sana que em feia pensar-ho, que t'hauries passat el mati fent kms, bé, de fet ho has fet malpelat.

Lola Steiner ha dit...

Felicitats!! ÉS una forma excel·lent de celebrar un aniversari. La menció a la polla records i a Kortatu m'ha fet saltar una llagrimeta, qué bonic que es això de ser ex-punkis de cor. :)

Felicitats!

david ha dit...

Gràcies Bitxo, que deu nostre senyor misericordiós en l'amor infinit de la seva llum.... em conservi així.

Merci Sergi, la pubàlgia no podrà amb nosaltres!!!!!.

No. No és el mateix, però es fa el que es pot. Quedem doncs per l'any que ve...si tienne cohone. Avui en fan mal les cames de collons, que son 2h fent sèries!!!

Gràcies Nancy Lola Spungen Steiner

Pau ha dit...

Per on començar?
Suposo que primer de tot, felicitats pels 44!
També per l'entrada, 100% d'acord en què cada vegada costa més fer una bona entrada..., doncs ho has aconseguit, de totes maneres i què si són bones o dolentes, són nostres.
Tercer, M'ha agradat molt relacionar la teva edat amb l'esport, et copiaré, però no faré el tema dels kms ja que en faré 35, crec, i de seguida em tocarà fer-ne masses.
Cap comentari respecte a què no sàpigues quin dia és el teu aniversari, però per això estan les dones no?
I finalment no cal dir que veient aquesta salamandra està clar que el nostre Club té una miqueta del teu bloc, no en va som dragons negres i grocs (www.bcndragons.com).
Fins aviat!

david ha dit...

Gràcies Pau, celebro que t'agradi, ara , que córrer una mitja-marató empenyen el cotxet del nanu també té tela, ja ja ja. molt bé no estem.
Les dones hi són per això i per a molt més...
ieeepsss!!!la salamandra està registrada i patentada
va!
salut company

mia ha dit...

Avui gent piscines m'he descomptat, com saps que no et vas descomptar? vas posar pedretes, bastonets, palletes, ... Uuuuiii segur que en vas fer 44? Jo hi tornaria per si de cas.

david ha dit...

Vaig veure el registre del pulsómetre i em va semblar contar 43 pujades, però que ho donin pel cul, ara ja està fet... juas juas juas.
Ahir i vaig tornar-hi...

Luigi ha dit...

òstres vaig tard, espero que no t'hagis mort, jajaja, per molts anys

I la Polla, Kortatu, Tarzán y su puta madre okupando piso en Alkobendas i Pedro Piko y Piko Vena de l'Azagra, oi? Però... això que té a veure amb córrer? jajaja

david ha dit...

merci, tu no vas mai tard i un comentari teu sempre es benvingut.
Mira.... és la música que escoltava i ho vaig sentir així. Vaig viure aquella època intensament i sempre queda un pòsit...
res a veure amb els Manel, jua jua jua

Luigi ha dit...

i jo que vaig estar dos mesos estalviant per comprar-me una cassette dels Eskorbuto, i mira que són dolents!!!

...no com ara, jejeje

Arxiu del blog