temes

21 d’abr. 2011

Anem a entrenar...

Tinc pensat un bon entrenament per la setmana que ve, sortiré d’Aiguafreda, pujaré fins a Tagamanent, pla de la Calma, Collformic, Matagalls, coll de Bordiol, Sant Marçal i tornar. En total uns 40km.
Mai de la vida hagués pensat que acabaria fent aquestes coses, fins no fa gaire temps només sortia a córrer i d’un temps cap aquí vaig a entrenar. Heus aquí la diferencia. No em considero cap fenomen del atletisme, és evident, ni tan sols crec que destaqui en res com a corredor, sóc un paquetorro més del pilot i prou. No faré mai cap rècord ni guanyaré mai cap cursa, però un marge de millora sempre hi és, i això és el que comte. A la meva edat, a més, costa molt tot això i jo ja hauria d’estar de tornada, però no.
 Entreno amb il·lusió i amb ganes, com si m’hi anés la vida, em matxaco ,em torturo i em putejo i a sobre disfruto. Diuen que no guanya el primer sinó qui sap superar-se a un mateix, i això és el que estic fent. Estic entrenant com mai ho havia fet, surto cada dia un mínim de dues hores, molts dies fins a tres o quatre, i he arribat a fer més de 100km a la setmana, i tot per muntanya, amb uns desnivells considerables. Vaig tot el dia cansat, dormo com una soca un munt d’hores i menjo com un lladre.
 Em sembla que estic al màxim de la meva capacitat perquè això farà un pet. Jo no hi entenc de macrocicles, hematocrits, máxim volum i totes aquestes coses i pot molt ben ser que m’equivoqui, (segur) però mes ben igual. Tinc el plaer d’aprendre de mi mateix, (esportivament parlant), dels meus errors i dels meus petits triomfs , jo m’hi esforço i estimo el que faig, i tot això és extrapolable a la vida mateixa. Em sento bé fent-ho així, tot i que massa sovint m’estavello contra la paret, ara mateix torno a estar a mig camí d’una important lesió per burro, mesell i cap quadrat, però que collons! jo sóc així. I no em queixo, tinc el que em mereixo.
La setmana que ve faré aquest entrenament.

6 comentaris:

Luigi ha dit...

"Tot el que fem, si ho fem convençuts i sent coherents amb nosaltres mateixos no necessita cap justificació, encara que en algun moment ens equivoquem"

No sé qui ho va dir, però segur que algú ho va dir en algun moment

Que vagi bé la maratoneta del Montseny

david ha dit...

buenu buenu, coherent... què és això?
Jo tinc la sensació de que sempre vaig a salt de mata, ja ja...
A veure com surt.

ENRIC ROTA MUNDÓ ha dit...

David no canviïs

Lola Steiner ha dit...

ole!

calaburra ha dit...

No canviarem.
Ole, ole.... i ole.

emonje ha dit...

Hola David, quin dia faras la passetjadeta ?? Pot ser m'ha afegeix... (joder que dificil es escribir en catalan)

Arxiu del blog