temes

29 de set. 2011

SI NACISTE PA MARTILLO DEL CIELO TE CAEN LOS CLAVOS



Bé, passats ja uns dies i ja la cosa més calmada volia fer unes reflexions post-triatló.

En realitat crec que aquest esport és la suma de tres, encara que sembli una  obvietat, al tenir els tres segments molt diferenciats fa que siguin com tres curses “ajuntades”, no sé si m’explico. Jo no ho vaig trobar tan dur com una marató de muntanya per exemple, on pots estar 5-6-7 o 8 hores “matxacant”. Ja no parlo d’un ultratrail on en pots passar 12 o 25, fent sempre els mateixos moviments: pujar i baixar, córrer i caminar, i sumant-hi la nit i les inclemències meteorològiques.

Estava una mica acollonit però la veritat és que em va anar tot molt bé. La natació em va sortir rodona, tot i que entrenant més podria rebaixar uns quants minuts, potser el neoprè hi va ajudar  però jo em sento més bé sense. Em va sorprendre el baix nivell en general, vull dir que després de la experiència a Sau em pensava que quedaria molt més endarrere.

 La bicicleta, tot i portar molts pocs km., deunidó si puc estar content, perquè la meva (de bicicleta), no és que sigui de última generació, però va fer la funció que tenia que fer. Potser amb menys quilos i amb materials més bons, amb “acoples” i tot això  podria haver retallat uns minuts?, no ho sé, és possible.
En general també em va sorpendre la qualitat de les bicicletes en relació a l’entrenament dels triatletes, vull dir que la gent dóna més importància al material que al seu rendiment. No ho sé, jo acabo d’arribar, només són impressions.

I del segment de córrer si que penso que érem tots uns patates, tret dels primers, és clar. Em va semblar que la gent anava molt petada, no corria, s’arrossegava. Jo em sentia com si portés 50 o 60 km corrent, però encara em quedava benzina. Potser totes aquestes curses llargues que he fet em van ajudar però jo hagués corregut 20 km més al mateix ritme. Un ritme patxangero però prou ràpid per anar avançant corredors.
En genral em va semblar que s’ho agafaven tot com molt “profesional” i jo tenia una altre actitud, més lúdico-festiva Vaig animar a molts corredors tant en el segment de bici com de córrer i no vaig obtenir cap resposta, només mirades a l’infinit i cares serioses. Collons que no n’hi ha per tant! ,si em vingut tots aquí a passar-ho bé...en fi.
També em fa ràbia que en aquest esport hi hagin tan anglecismes. No podem dir nedar bici i córrer, collons? em de dir swim  bike i run ? i el draffting?, ja no dic res de la merda de finisher. Ostia quina ràbia que en fa aquesta paraula!. Jo no sóc finisher de res, jo sóc en david i he acabat un triatló distància B. Ni halfs ni ironmans ni òsties.

Va! , que amb tot, estic molt content i satisfet i segurament l’any que ve faré un “Home-de-ferro” sencer...ja ja ja

10 comentaris:

ENRIC ROTA MUNDÓ ha dit...

on anem david a córrer?

emonje ha dit...

Dic que tens tota la raò del mon, sobre tot al ultim parrafo... poseso, que esto no es montaña y la lección debe ser evitar caer en en el mismo error en nuestras cursas fuera de arrrfalto !! Enhorabona David, Apunta Extreman de Salou per 2010. Ens veiem abans, oi ?

Luigi ha dit...

Algú ho havia de dir, oi?

Jo vaig bé, amb un "projecte" entre mans que ara no em permet ni fer curses ni fer el ganso al blog

david ha dit...

Anem on tu vulguis Enric(???)

De todo hay en todas partes Esteban...
Si tuviera una maquina del tiempo me apuntava al Extrememan 2010. Fijo, ja ja ja.
Bueno estoy entre este i el Ironcat.

I m'he mossegat la llengua Luigi...

trisales ha dit...

No hi estic gaire d'acord així que si ho voleu podeu fer una llegideta al meu blog:

http://tesalesminerales.blogspot.com/2011/09/un-comentari.html

Salut i cames!

david ha dit...

He llegit el teu post.
Bé, que vols que et digui, no hi ha una única manera de fer les coses, és evident, tampoc dic que la meva sigui la millor, només faltaria.
El demés són només opinions.
Ja dic que jo, acabo d'arribar.
Intento no ofendre a ningú, i més, a través d'aquest mitjà, on les paraules sovint prenen altres significats.
Ah! i si t'has mirat el bloc una mica veuràs que jo sóc el primer de en riure'm de mi mateix.
I no m'escandalitzo.

Anònim ha dit...

vaia flipats aquests tri-matats
estos xiquets si semblen figurins!
xesc

trisales ha dit...

David, t'animo a que segueixis gaudin del triatló, veuras que, com a tot arreu hi ha de tot, i segur que toparas amb gent fantastica. Pot ser aixi podras trencar la idea del estereotip de triatleta.

ENRIC ROTA MUNDÓ ha dit...

Cadascú que pensi el què vulgui, la qüestió és que tots disfrutem al màxim oi. Doncs gas a la burra que de xulos i prepotents en tenim a tot arreu i de ben parits també. Està bé que la gent opini però sempre amb respecte o no Xesc? Perquè trimatats o flipats ho som tots, tu potser no serà tri però matat segur que si, igual que jo, en David, en trisales, etc.

Lola Steiner ha dit...

si veniu al de Salou teniu casa!!! Fins i tot si porteu a un ruc te espai per estar i menjar a go-go! jajajaja!
Deu mola això del tri, m'estic picant...

Arxiu del blog