temes

7 de nov. 2011

MARATÓ DEL MONTSENY




No havia entrenat gaire, la veritat, dues pujades a Tagamanent i a Matagalls i poca cosa més. Malgrat això, ha anat molt i molt bé. Cada vegada m’agrada més aquesta distància; prou llarga per que “condeixi” però prou curta per no arribar gaire trallat.
Quan en Xevi Edo ens va invitar a questa cursa no ens ho vàrem pensar dues vegades, és un privilegi i un honor participar en aquesta marató del Montseny. Per altra banda, les primeres edicions sempre m’han agradat, sempre hi ha aquell punt d’incertesa que acompanya a l’organització i als corredors, la llàstima és que el temps no hi ha ajudat... o sí!.
La previsió meteorològica ja ho anunciava: pluja a sac. I així a estat.
Sortim 400 corredors de Sant Esteve de Palautordera amb una pluja persistent però almenys no fa fred. Tenia la intenció de posar-me bastant enredera però al final he sortit de davant, com sempre, no m’agraden els taps i no puc córrer al meu ritme, tot i que llavors molts corredors em passen, però jo ho faig així.
Agafem una pista i pràcticament ja no la deixem durant 10km, és fa una mica pesat però em sento bé, molt bé. Corro amb ganes i la pluja em regalima per la cara, vaig totalment xop doncs ja em travessat varis rius amb l’aigua a mitja cama. Avui aquest situació m’ha divertit, això és l’essència d’aquest esport , muntanya en estat pur, tal com raja. He disfrutat com mai.
 La pujada a Matagalls per Sant Bernat és  molt dreta, l’aigua baixa per tot arreu i la temperatura va baixant. Aquí he tingut un primer defalliment i he baixat molt el ritme però m’és igual. Em vull prendre un gel però tinc les mans tan rígides del fred que no puc, finalment després de molta estona i amb l’ajuda de les dents ho aconsegueixo. A dalt al coll de l’home mort i fot un vent de collons, la pluja cau de costat i la sensació tèrmica es de varis graus sota zero. S’ha de sortir ràpid d’aquí, penso, i vinga a fotre-li gas...portem ja més de mitja cursa.
La baixada fins a Sant Marçal la conec molt bé, l’he feta moltíssimes vegades però avui està irreconeixible. L’aigua baixa com un riu pel corriol i m’arriba al turmell. M’agrada baixar per aquí, em sento salvatge, lliure. Penso amb la meva mare, en pau descansi, què em diria si em veiés fent aquestes bestieses...
Arribo a l’avituallament de Sant Marçal força bé, l’aigua cau que sembla que la llencin amb galledes, mare meva quin aiguat!. Continuo corrent per una pista bastant bona i es que malgrat l’aigua que cau no hi ha fang, el terreny drena molt bé. Fa una estona que m’he relligat les bambes no sense esforç, m’ha costat molt , però ara m’apreten i em fan mal, va parir!, toooorna a parar i afluixe-les,  je je je, ara si.
Pujant al Turó de l’home tinc un repunt d’energia i pujo amb ganes, em poso la caputxa del paravent perquè a dalt també i fa molt fred. Vaig concentrat mirant a terra amb la visera de la gorra que va degotant aigua i de cop, òstia les marques!, david estigues al cas home!, miro al meu voltant i estic baixant de nou i això no pot ser, encara em queda un repatxó, desfaig els meus passos durant una bona estona fins que recupero el camí bo. Un escamot de 15-20 corredors vénen amb ganes i m’hi enganxo, no passa res, he perdut 10-15 minuts potser, però tant se val, avui estic passant-m’ho de collons i això no m’ho esguerrarà.
Seguim flanquejant pel mig de grans bassals fins arribar a l’avituallament, i fot un vent acollonant, hi ha una mica de caos i molta gent. Segons l’organització, ràfegues de 125km/h i sensació tèrmica de -10º .Agafo un plàtan i marxo cagant llets mort de fred. Comença una llaaaaarga baixada altre cop fins a Palautordera. Estic content perquè baixo prou bé, els turmells fa temps que es porten bé i no em donen problemes (toquem fusta). Vaig pensant  en això quan de cop surto disparat i foto una aterrissada d’aquelles de quedar totalment pla a terra, renego i em cago amb la santa mare puta que ho parir tot plegat, quina galeta que m’acabo de fotre! J. M’he fet un bon cop al genoll i les mans pelades però res, això tampoc m’aturarà. Coixejo una estona però no paro de córrer sempre avall, avall.
Els últims km són molt ràpids i es pot córrer bastant bé i li foto estella però tot i així em passen molts corredors, collons com va la penya!... Creuem el riu Tordera amb l’aigua  gairebé fins a la cintura amb l’ajuda d’una corda, la corrent és molt forta i se’m endu, queden 500 metres i plou a bots i barrals, però ja arribo.
Finalment torno a entrar a la plaça del poble i passo una vegada més per l’arc d’arribada, content perquè avui si que he estat feliç, i ho dic de veritat, m’és ben igual la classificació perquè al capdavall  el que comte és el grau de satisfacció que obtenim i avui ha estat molt alt.
No em sento excessivament cansat, em fa mal el genoll i m’hi ha sortit un bon morat però marxo cap a casa satisfet d’aquest final de temporada, no podria haver estat millor... malgrat l’aigua que ha caigut, ja ja ja!.
 Felicitar a l’organització perquè s’ho han currat de veritat, als voluntaris dels avituallaments que segurament ho han passat pitjor que nosaltres i malgrat les hipotèrmies i els abandonaments, ningú a pres mal.
 Fins l’any que ve Montseny, si tot va bé repetirem.

 06/11/2011,Marató del Montseny
42 km i pico, 2540+ 2537-
5hores 46minuts en remull...




















4 comentaris:

mia ha dit...

i mira que al pujar el cotxe no les teniem totes, deiem que sinó fos per l'edo quasi que hauria estar millor quedar-se a casa, i en canvi ens ho hem passat teta, espectacular. Apa que et vas perdre en el millor del llocs, amb aquell ventet tant agradable, ho vas fer a posta, m'hi jugo ...

david ha dit...

Si noi, ara que "m'agrada" el fred ja podem pujar al Puigmal qualsevol dia d'aquests...

ENRIC ROTA MUNDÓ ha dit...

qui us va parir jovent jo ja no estic per aquests trotes. Potser em quedo glaçat a dalt. Felicitats per ampliar el curriculum. A veure si fem algun entrenillo algun dia. Gas a la burra que segur que ella sempre et fotia gas perquè era la més gran i la número 1.

Anònim ha dit...

Bona cursa i bon recull de fotos

Luigi

Arxiu del blog