temes

28 de des. 2011

CURSA DE NA'DALT












Quan fa dies que no em poso un numero al pit, ho trobo a faltar. I es que aquest fet ,fa que les cames donin més de sí i el cor bategui amb més força que mai. Ja m’agrada ja, sortir a donar el vol, a trotar pels caminets del costat de casa i pujar de tant en tant alguna muntanya propera, però donar-ho tot en una cursa em fa sentir més viu que mai.
Anant cap a Sant Pere de Torelló pel matí, ja he tingut un bon ensurt: el cotxe m’ha marxat per culpa de la carretera glaçada, he perdut el control i he anat de costat cap aquí cap allà fins que m’he aturat, he quedat mirant a Pamplona, o sigui, en direcció contrària a la que anava. Collons!, quin subidón de bon matí...

La sortida és individual i surt un corredor cada 30 segons, fa un fred viu i el sol no té força encara per escalfar, però, ja ens escalfarem, ja...
Surto amb moltes ganes de córrer però un carrer molt dret no ho facilita, veig Bellmunt al capdamunt i allà es on hem d’anar. Li foto gas però la cosa no tira, el cor em surt per la boca i ja vaig amb totes les llums vermelles enceses, david, afluixa, je je je, no n’apendré mai.
La respiració s’estabilitza i agafo un ritme bo però noto que vaig al límit, avui em sortirà tota la carbonilla, els canelons i els turrons d’ahir i els del Nadal passat.
Pujo bona part del camí corrent i per la meitat començo a adelantar corredors que ja caminen, em faig el xulo i els sobrepasso corrent amb aquella gràcia que Déu m’ha donat... fins que veig el pulsòmetre a 179 pulsacions, ieeeeps! al tantu!  frena nanu que tindrem un infart, ja ja ja...
A partir d’aquí he pujat més tranquil però tot i així encara adelantant  posicions.
Sento els crits de la gent que està animant i la megafonia, osti si això ja està!, un últim esforç i ja arribo, però el ruc ja no pot més, ja no li queda xispa. Entro fent les últimes escales a salts i amb la respiració entretallada. Ja està.
37minuts 20 segons. No dono per més. He trobat a faltar el poc entrenament que porto i les més de tres setmanes que vaig estar parat, però això és només el començament,  ja vindran temps millors. Amb tot estic satisfet, perquè  els meus mals s’han portat bé i aquest tipus de curses m’agraden molt i se’m donen prou bé i tenint en comte el baix estat de forma, no és pot demanar més.
 Gran matinal lúdico-festiva a Bellmunt.

2 comentaris:

bitxo ha dit...

Així estàs molt millor, amb el motoret en marxa! Vinga, que no pari!

david ha dit...

que no pari, que no pari, je je je
gràcies bitxo

Arxiu del blog