temes

10 de març 2012

UT LES FONTS

Como todos los medicamentos, Levofloxacino STADA 500mg puede tener efectos adversos, aunque no todas las personas los sufran:
Raros: trastornos musculoesqueleticos i del tejido subcutaneo, dolor e inflamacion de los tendones (tendinitis, como por ejemplo, el tendón de Aquiles), dolor de las articulaciones y de los músculos, debilidad muscular.  Muy raros: Rotura del tendón, esta reaccion puede aparecer dentro de las 48 horas del comienzo del tratamiento y afectar las dos extremidades...
Aquestes paraules van rebotant al meu cervell mentre corro, vaig malament, molt malament i vull plegar.
Només de sortir un dolor a la zona del bessó i soli m’atabala, no puc córrer còmode, vaig molt forçat, sense esma, i em fan mal les cames. Tinc unes sensacions dolentíssimes i em fa por fer-me mal.
Segurament a una setmana d’haver-me diagnosticat una bronquitis i estar prenent antibiòtic a punta pala, córrer una cursa no és el més sensat, però ho volia provar. Fa deu dies que no surto a córrer i confio que el descans m’haurà anat bé, però al cap de deu minuts d’haver sortit  ja vaig mig coix. Mentre m’avancen corredors de deu en deu vaig pensant que no vull continuar, acabaré l’etapa d’avui i cap a casa.
M’ha costat molt completar el 23km, molt, he patit com feia temps i m’he ratllat moltíssim. Els mocs em pengen del nas i estossego com un gos, vaig fos i pensar que demà hauré de fer 70km em mata, mare meva! 70km, amb aquest estat tan lamentable... Però el que em preocupa més  és el bessó, no ho entenc, no sé que és el que he fet malament, segurament tot. Tinc por de que el medicament hagi fet alguna reacció estranya al meu organisme i em trenqui els tendons, i els muscles, i els ossos i... em desanimo cada vegada més mentre  els corredors que vénen per darrera em passen per sobre com cavalls desbocats.
Es igual, deixem-ho aquí. Avui m’he llevat quan he sentit  el tret de sortida de la segona etapa, i jo encara era al llit. He arreplegat els trapaus i he conduit fins a casa d’una tacada, no he ni esmorzat. Estic emprenyat  per com han anat les coses, per burro, perquè tot plegat era més que previsible, però també tinc la vista posada a l’horitzó perquè s’ha de mirar endavant, sempre endavant.
Sort que sempre queda el pla B. I el C, i el D...

7 comentaris:

Sebas Guim ha dit...

Un cap de setmana per oblidar...i també per aprendre'n.
Potser el millor que podries fer és recuperar-te del tot de la bronquitis i anar pujant quilòmetres a poc a poc.
Ensopeguem una i mil vegades amb la mateixa pedra...sóc conscient que escriure o aconsellar és molt més senzill que dur el consell a la pràctica.
Molts ànims!!!

david ha dit...

...una i mil vegades, tú ho has dit.
Gràcies Sebas

mia ha dit...

possiblement molts hauriem exactament el mateix, així que em quedo només amb les dues últimes frases, i a per el pla que sigui, junts que patirem però riurem, ja ho saps.

Luigi ha dit...

Si el pla B inclou anar a córrer per la muntanya, amb mi ja pots comptar

Espero que ja estiguis recuperat

david ha dit...

Hola Luigi,
vindria amb molt de gust el dimecres però no puc, a banda de que no, no estic recuperat encara.

david ha dit...

Mia, calçat que encara queda una altre batalla...

Jaume Tolosa ha dit...

Cuida't vailet, que el cos a vegades també hi té coses a dir!

Arxiu del blog