galopaquegalopa

Aquest bloc en els seus inicis, ara fa quatre anys, es titulava així: bloc egocèntric i poc seriós dedicat al córrer, als rucs, al canicross i altres animalades. Han sigut 260 entrades, moltes d’elles sense gaire sentit, i segons el contador 31439 visites.

El nom ha canviat i el tipus d’entrada també, però crec que m’he mantingut fidel al esperit inicial tot i que les circumstàncies han anat canviant. “galopaquegalopa”  segueix sent egocèntric, perquè només parlo de mi i de les meves coses, és clar, però es que no tinc cap més pretensió que la de compartir petits fragments de la vida. Jo sóc un gran devorador de literatura blogeril i moltes vegades anònimament, perquè les experiències alienes a vegades també serveixen per a un mateix.

El córrer es el tema que m’ha ocupat  més temps i el que tinc més coses a dir. Últimament he seguit entrenant i fent alguna que altre cursa però no tenia gaires ganes de dir-ne res, simplement han passat  sense pena ni glòria.

  El canicross tot i començar amb força va durar poc, em vaig endur dos subcampionats de Catalunya de la meva categoria i això va ser amb la Delta, ara ja morta. Vaig viure moments molt intensos i emocionants però ara ha quedat reduït a una cursa a l’any, la de Sant Llorenç Savall.

 El tema rucs a minvat força també, des que es va morir la Llima, al Octubre, que ens vam desinflar molt  i la crisis tampoc hi ajuda, ara ja ningú parla del burro Català, passada la estúpida  moda de l’enganxina i de ser el símbol del nacionalisme,  que hi farem...

La Llarga segueix amb nosaltres però i d’això ja fa divuit anys, divuit anys, mare meva! i tenim burra per estona...

I les animalades... doncs com sempre, intento fer-ne tantes com puc, amb sentit del humor i rient-me de mi mateix, traient ferro a la transcendència de la vida.

Vaig estar a punt de tancar la paradeta però al final no ho vaig fer, m’estimo més deixar-lo un temps en repòs i esperar que les ganes tornin soles, com ara ho estan fent.

Amb tot penso que la cosa continua, a un altre ritme i amb altres horitzons però encara viu. galopaquegalopa i la salamandra  es tornen a bellugar.

Properament tinc uns quants objectius a la vista: la marató del Montcalm, que ja hi vaig ser-hi l’any passat i em va agradar molt, l’ultratrail de Rialp, que amb els seus 82km i 7000+ de desnivell ens farà patir de debò pel Pallars, i alguna coseta més encara per decidir.

Fins aviat, seguirem informant.

...i la foto es del la cursa Isostar desert marathon als Monegros, el Juliol de l'any passat i la poso perquè m'agrada...