temes

25 de nov. 2012

24 HORES PISTA





Pel dia quinze de Desembre, estic inscrit a les 24 hores d’atletisme, a les pistes de can Dragó de Barcelona, a la prova de 24 hores individuals. Es tracta de donar voltes a una pista d’atletisme, que fa 400 metres, durant 24 hores i fer el màxim de kilòmetres posibles.


Fa mesos que hi estic inscrit i fins avui, pràcticamente, no he parlat amb ningú sobre això, alguna vegada que he explicat el que em proposava fer a algú, el meu interlocutor m’ha tractat de dement i de perturbat, les persones mes properes a mi em deien que no ho entenien però que, això sí, ho respectaven, i fins i tot algu m’ha renyat amb una certa contundència. Així que vaig decidir no dir res a ningú més per no haber de donar tantes explicacions.

Tot aquest temps he portat aquest tema gairebé amb silenci, em sentia com qui prepara un atracament o un atemptat i m’he arribat a sentir culpable i tot. Culpable de volguer intentar fer una cosa sense sentit, absurda i pot ser fins i tot perillosa , però que hi farem, ara ja no hi ha marxa enrera.
Només per una persona m’he sentit comprès: per en Mia, doncs ell també hi està inscrit, (com no podia ser d’altre manera…)
Amb tot, la planificación d’aquesta tremenda animalada està plena de dubtes i incerteses. I és precisamente aquesta incertesa el que em motiva a córrer aquesta prova. Com s’entrena això? s’ha de córrer tot el que es pugui les primeres hores fins a fer un pet i llavors caminar?, o millor caminar desde el primer kilòmetre i anar combinant amb el córrer, aguantaré tot un dia amb la seva nit donant voltes a una pista d’atletisme?, dormiré?, com m’ho faré?. Francament, no en tinc ni idea, però l’unica manera de saber-ho és provant-ho.

Jo mateix em sorprenc de fins on pot arrivar la estupidesa humana… però res, provaré de fer aquest nou repte i no morir en l’intent.

L’objectiu no és cap altre que experimentar, buscar una mica més enllà a veure que hi ha. no tinc un mínim de kilòmetres com a fita , només intentar no lesionar-me i disfrutar d’això que tan m’agrada que es córrer.

El guanyador de l’any passat va fer 238km, una marca estratosfèrica i només a l’abast de molt pocs. Curiosament és una prova en que hi participen moltes dones, doncs mirant-ho bé, no és gens rar; la fortalesa mental d’elles és molt superior a la nostra.

He intentat veure-hi les ventatjes a córrer donant voltes com un putu hàmster i alguna n’hi he trobat : no et pots perdre ni has de seguir cap marca ni fletxa, estàs constanment rodejat de gent, o sigui que pots parlar ara amb un, ara amb l’altre i no t’aburreixes. No has de carregar aigua ni menjar ni roba ni motxilla ni frontal ni res, i…em sembla que ninguna més…

Aquests dies estic acumulant volum i més volum, kilòmetres i hores amunt i avall a un ritme patxangero i sera dur, molt dur, ja ho veig a venir, però m’apassiona…


5 comentaris:

Ultraquim ha dit...

Ens hi veiem, ja veuras que és divertit, molt dur, però divertit.

Sebas Guim ha dit...

Això sí que és una bona animalada!!!
Dels "contres" que te'n parlin altres. Recordo una cursa de 100k en pista en què deixaven acompanyar als corredors. Pregunta-ho i intenta planificar trams amb amics. Se't farà més amè...si no poden entrar a la pista, seguir-te una hora per l'exterior del carrer 8 no els costarà gaire...
Molts ànims!!!!!!

ENRIC ROTA MUNDÓ ha dit...

Gas David i només Gas. Ja saps que tens el meu recolzament. Si vols que t'acompanyi alguna horeta m'ho dius.

Lola Steiner ha dit...

Però, has d'estar allà les 24 hores? Jo havia entes que es tractava d'anar una estona, fer uns kilòmetres a elecció i llavors cap casa. Com un entreno en companyia.
Ànims noi, sigui com sigui l'estratègia.
Jo vaig començar a entrenar a Can Dragó, quins records... :)

david ha dit...

oks quim, això espero

Merci Sebas, a veure...

Gràcies Enric, tu si que ho entents jajaja

Lola: fan les 24 hores individuals, per parelles, per equips, les 12hores, 6 hores, marató nocturna i no sé quantes proves més...

Gràcies a tots

Arxiu del blog