temes

25 de febr. 2013

MARATÓ HIVERNAL DE CAMPDEVÀNOL





Vaig començar l’any no gaire bé, venia de fer les 24 hores en pista que em van deixar fet un nyap i em va costar moltíssim recuperar-me. Vaig tornar a començar a entrenar el dia u de Gener, i mica en mica,  amb paciència, kilòmetre a kilòmetre vaig anar recuperant sensacions.
Les antigues lesions van ressorgir més emprenyades que mai; la pubàlgia, els turmells...en fi, paciència. Diu l’entrenador d’en Genís que els mals del córrer es curen corrent, je je, no hi ha millor frase per les orelles d’un corredor lesionat i cardat de tot arreu.
Però amb un mes i mig d’entrenament, de constància, de sortir a córrer si o si, amb vent o fred o el que sigui,  ja torno a ser el que era.

Amb tot això, em presento a la línea de sortida d’un nou repte, una marató de muntanya en la que l’objectiu és només passar-ho bé i provar-me per veure on em trobo.
L’any passat em va passar si fa ho no fa, el mateix. Vaig córrer sense saber ben bé com estava i la veritat es que em va anar molt bé. Aquest any, tot i fer 20 minuts més que l’anterior em vaig trobar fort i vaig acabar sencer. Aquesta última part: “acabar sencer” ,vol dir  acabar amb dignitat, corrent amb ganes, amb al cap ben alt i la mirada posada a l’horitzó. És molt important acabar una marató així, almenys per a mi. Enrere queden aquelles maratons d’arribar buit, trinxat, al límit, d’haver-ho donat tot. Amb el temps he après a disfrutar de la cursa, de l’entorn, a regular i intentar anar de menys a més.
L’edició d’enguany va estar marcada per la neu, no es que ni hagués molta però en algun tram dificultava bastant l’avançar. Aquest pitjor temps (5h 28m.) l’atribueixo a això, no cal donar-hi més voltes, i si no, al capdavall, que son 20minuts?. Res. El que de veritat importa son les sensacions i aquestes van ser molt bones i com sempre em quedo amb això.
Tan és així, que el dimarts ja tornava a córrer i el dimecres i el dijous...
Com ja vaig dir, Campdevànol té una magnífica marató, amb un recorregut dur però preciós pel Ripollès, una organització impecable i una participació que creix cada any.
Som-hi!, torno a galopar!

WEB








2 comentaris:

Lola Steiner ha dit...

Molt be! Enhorabona per la rentrée.

david ha dit...

Lola, gràcies nena.

Arxiu del blog