Per acompanyar en Genís vaig participar jo
també en aquesta cursa, bé, acompanyar en el trajecte amb cotxe fins a Ogassa,
perquè el que va ser la cursa no el vaig ni veure.
1.100 metres de desnivell positiu i quatre
kilòmetres i mig es diu aviat, però hi has de posar quelcom més que ganes per arribar
a dalt... Una cursa diferent, on les cames cremen i el cor es desboca, sense
treva, intensa i breu.
Una hora i cinc minuts, això és el que vaig
tardar fins al Puigestela per camins impossibles i pràcticament a quatre
grapes. 41è classificat, 5è veterans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada