ENDAVANT

Després dels 100 km de Santander vaig descansar una miqueta, no gaire, i de seguida em vaig posar a entrenar de nou. Llevat d’un doloret al peu que encara em dura  (inflamació del tensor del tibial anterior), tot es va posar al seu lloc en pocs dies i les ganes de córrer altre vegada, no es van fer esperar.

 Quedo meravellat del que aguanta l’organisme, la capacitat d’adaptació i de regeneració i com de nou, ens tornem a motivar per algun altre repte esportiu, en un cercle que sembla que no tingui fi. La qüestió és no estar parat i tenir un objectiu a la vista.

Jo crec que vaig fer una bona cursa, malgrat tot,vaig patir una mica massa i jo crec que el temps és millorable però la metereologia no hi va ajudar i potser vaig arribar una mica passat de voltes, i és que van ser masses setmanes entrenant específicament per aquests 100km i tenia el cos cansat però sobretot la ment.

Però ara tot això ja queda enrere, i cal mirar endavant. Aquestes setmanes he estat entrenant força bé, he tornat a la muntanya i he agafat la bici, combinació perfecte per el pròxim objectiu: la duatló de vall ter, un híbrid de cursa de muntanya i cronoescalada ciclista, a veure com va.

I per la següent setmana, la cursa del Pico Veleta: 50 kilòmetres tots de pujada per la carretera més alta d’Europa, sortint de Granada a 600m i arribant al pico Veleta a 3400m., quasi res...

Gas!