GOSSOS

Després del rescat de la Kira i en Black, ara fa un any encara he participat en uns quants salvaments de gossos, jo no se que passa però massa sovint em veig embolicat en aquests afers. Però els gossos són els meus amic i ja fa temps que vaig decidir que sempre faria per ells el que calgui, tan si son meus com si no.

Avui mateix arribant a casa m’he trobat aquest gos de tura deambulant pel carrer, amb l’actitud que tenia es veia d’una hora lluny que anava perdut. El mes difícil a sigut agafar-lo, i més si van passant cotxes i els conductors et toquen la botzina i et miren malament...

Al final he pogut enxampar-lo i per sort portava el numero de telèfon al collar, (mesura totalment més eficaç que el xip), he trucat i el seu propietari no ha tardat ni deu minuts a venir a buscar. Res home,  un plaer poder ajudar.

Fa aproximadament un mes em va passar exactament el mateix amb un pastor alemany, el que passa es que anava pel mig de la carretera i això es més perillós. Després de al menys un quart d’hora vaig aconseguir que s’acostés i el vaig poder agafar, no sense que els altres conductors m’increpessin...en fi, jo a lo meu. El problema va ser que el seu amo em va tenir mitja hora a la carretera, fent nosa i mort de fred i quan va arribar amb prou feines em va donar les gràcies. Es igual, ho vaig fer pel gos i no per ell.

I Fa una mica més vam fer un rescat d’un gos a la via ferrada de Centelles, aquesta vegada professionalment, però tan se val, per a mi no hi ha diferència. Un Bòxer s’havia estimbat rostos avall i ja de nit, era molt difícil localitzar-lo i més difícil encara treure’l d’allà. L’aproximació va ser relativament fàcil, un amic del propietari ens hi va acompanyar.

El gos estava molt espantat i amb una fractura a la pota. Al acostar-m’hi es va aixecar i encara que coixejant, caminava, així que el vaig agafar pel ganyot i empenyent-lo pel cul vaig aconseguir que puges el petit desnivell de roca. Mica en mica varem anar avançant i es va portar com un campió, posant de la seva part i sabent que el que volíem era ajudar-lo. La fractura era important però també sé que el llindar de dolor dels animals no es el mateix que el nostre i jo crec que es recuperarà.

En fi, que sempre que hi ha algun animal pel mig i puc, intento ajudar, es el que crec que haig de fer. 

Una altre història        i una altre...