TRAIL SANT ESTEVE

Després de la ultra del Montseny, en que vaig acabar, diguem, amb males sensacions i que em va deixar un mal gust de boca considerable, que he estat en una muntanya russa.  

Allà vaig tenir una sensació d’opressió al pit i com d’ofec, durant la segona meitat de la cursa i vaig acabar estossegant i amb una cremor als pulmons que em va durar tota la setmana. Després de varies visites al metge, radiografies, anàlisis, electrocardiograma, espirometries i jo que sé mes, encara no sé ben bé que vaig tenir. Entre mig vaig passar un gripassu d’aquells d’agafa’t fort que vénen corbes, amb febre i més tos i més mal al pit.

Total, que mentre espero la visita definitiva al pneumòleg he passat per tot, dies en que em trobava bé i dies que semblava un iaio. Dies en que em sentia un malalt i dies en que millorava molt. Però la veritat es que  alguna espirometria em donava valors de només el 41% i amb l’ inhalador marxava com amb un coet al cul...al final no sé que pensar, jo crec que pot haver sigut el pol·len en suspensió, que aquest any n’hi ha hagut molt i a més accentuat per la manca de pluja, com una mena d’al·lèrgia, però tampoc ho veig clar, no havia tingut mai un problema similar, no sé.

Vaig parar quinze dies però amb tot, no he deixat d’entrenar i ara tenia ganes de tornar-me a provar, tenia ganes de dorsal i de tornar a donar-ho tot i a veure si rebento d’una vegada o que.

Doncs res, el Diumenge vaig  tornar a córrer una cursa de muntanya, aquest cop de “només” 27 km per veure que tal. Podria esperar als resultats definitius, ser una mica més prudent i anar més a poc a poc però tan se val, el que sigui serà, tan si m’agrada com si no, o sigui que gas a la burra!

I com no, torno a Sant Esteve de Palautordera, al mateix lloc de l’ultima vegada. Una cursa ràpida, molt corrible, poc tècnica i amb un desnivell raonable, com a mi m’agrada.

Sóc conscient que els anys passen, que no sóc el mateix que fa vint anys i que es molt difícil, a la meva edat, millorar, amb no perdre pistonades em conformo, però en general em vaig trobat fort, tot i la parada de mes de quinze dies tenia encara ritme, pujant amb ganes i apretant al pla. Només tinc dos genolls, i dos turmells, així que a les baixades xino xano i intentant no masegar-me massa.

Això del córrer moltes vegades se’ns escapa de les mans i dic això perquè jo  sóc el primer a actuar així; per impulsos, a batzegades, sense programa, sense objectiu, sense seny...procuro estar en un bon estat de forma tot l’any, sense grans parades, ni pics i vaig corrent tot el que em ve de gust, que a vegades sol ser excessiu. Llavors vénen les lesions, les males sensacions i em fa mal aquí i em fa mal allà...de fet, aquest dissapte, hauria d'haver anat a córrer a Ulldeter, però un entrenament per la zona la setmana passada em van fer dessistir per no trobar...inspiració...?

Però la cosa va anar molt bé, vaig disfrutar moltíssim i vaig arribar sencer a casa. L’única nota negativa es que ja arribant em vaig despistar i vaig perdre el camí, vaig  recular fins a trobar de nou els senyals i vaig veure els corredors que en venien de cara, no entenc que vaig fer. Potser vaig perdre dos o tres minuts i unes quantes posicions, això si,  però tan se val. L’important es que deixo enrere els problemes físics i  m’ho prenc amb optimisme, fins a una nova ensopegada que de ben segur arribarà...

Gràcies als amics de Sant Esteve, una cursa molt ben organitzada pel parc natural del Montseny, sense grans pretensions, només que la gent gaudeixi de l’esport  de la natura i de l’entorn.

 Asics trail Sant Esteve, 27km 1500+

2h 49m, 38è classificat, 9è de veterans