temes

21 de jul. 2016

SPARTATHLON (3)


bueno què? falta molt per arribar a dalt ostieeeee!
Ahir a la tarda vaig anar cap a Núria amb la intenció de pujar al Balandrau per la canal aquella tan dreta, però al cap de poc vaig girar cua i vaig acabar fent una passejada a ritme de prenyada. I es que aquestes ultimes setmanes he entrenat molt, potser massa, perquè tot el dia vaig cansat, m’adormo per les cantonades i tinc molta gana. 
La setmana passada, 425 km a cavall de la bici, em van deixar els collons morats, literalment, però va valdre la pena,  perquè va ser un bon entrenament de resistència, dotze hores anar  i dotze tornar. 

Sortint a les set del matí cap a la Palma d'ebre
Fa unes setmanes encadenava dos i fins i tot tres sessions al dia, baixant  corrents fins a Vic a entrenar amb el grup d’en Kipelio i acabant fent 25 o 30 km cada dia.
Un dia vaig anar a córrer per la ruta del carrilet, vaig sortir d’Olot i em vaig dir a mi mateix: “fins que el cor et digui prou”... van ser 39km agònics, mort de set, de gana i de misèria...
He sortit a córrer amb les cames contracturades del dia abans, cansat, baldat, sense dormir...

Efecte túnel, directe cap a la mort. Tram entre Olot i les planes d'Hostoles...
Sobre entrenament? Potser si, un entrenador ho sabria, però jo no sóc d’aquestes coses i prefereixo equivocar-me jo sol. A mi no m’agrada que em diguin el que haig de fer, ves, quina vajanada, però es que és així. Vaig demanar consell als que hi entenen sobre la complementació nutricional; que si glutamina, que si omega 3, que si aminoàcids ramificats... i al final em quedo, com un que conec de la banda d’Aiguafreda,  amb el bocata pernil, una voll i un cafè...
Intento “profesionalitzar-me”, però noi, no em surt, que voleu que us digui.  Sóc conscient que m’enfronto al repte esportiu més gran de la meva vida i seria molt important que utilitzés tots aquests recursos: pautes d’entrenament, dieta, complements...però al final sé que el que cal són dos collons ben posats i una mica d’entrenament, o molt...
Aquesta cursa m’està absorbint el cervell, cada passa que faig, cada kilòmetre em recorda el que tinc pendent a finals de Setembre, i tot i que sé que les possibilitats d’èxit son més aviat poques, m’estic divertint molt, em fa estar alerta i permanentment  connectat amb mi mateix a través del córrer.
De moment segueixo amb el meu pla, que no es cap altre que córrer tan com pugui, de dia i de nit, per pla, per muntanya, cara avall i cara amunt i tot el que se’m posi per davant, perquè córrer ja forma part del meu dia a dia i encara que potser no estigui fent les coses com “hauria” de fer-les, les faig tal qual ragen.

A veure com em va.
Pròxima parada: ultra Catllaràs.

1 comentari:

Krlos ha dit...

M'agrada molt aquesta manera que tens de plantejar-te la preparació d'un repte com aquest. L'any vinent serà el meu objectiu i tinc claríssim que la meva preparació serà molt semblant a la teva. Córrer, córrer i córrer (i una mica de bici per relaxar de tant impacte també)
A l'espera de poder-vos seguir per internet durant la competició!

Arxiu del blog