24 HORES

El pròxim dia 16 de Desembre participaré un any més, a les 24 hores pistes de Can Dragó, un prova, aquesta, que m’agrada molt des de que vaig participar per primera vegada fa cinc anys. Aquell any, em vaig quedar amb 168km i em va semblar una cosa duríssima i desmesuradament difícil.

Amb els anys he anat fent més distància i he anat aprenent a gestionar tot això, perquè al final del que es tracta és d’això mateix; de gestionar els propis recursos, habilitats i entrenament, el cansament  i el dolor.

Sempre dic que jo no sóc un esportista, ni un muntanyenc, ni un aventurer, ni tan sols un atleta. Sóc simplement un corredor, en el sentit més universal del terme i allà, donant voltes a la pista durant un dia i una nit, sento com aquest fet pren tot el seu sentit en la intensitat i en la durada. Allà em sento lliure, lliure de córrer tot el que puc i una mica més. No és gens fàcil, us ho asseguro.

Allà s’ha de lluitar únicament amb un mateix, contra el desig de plantar-se, de caminar o d’abandonar, i passades deu, quinze o vint hores és torna una cosa realment  dura.

 Avui he fet l’últim entrenament llarg, 39km amb 3h 10m per la ruta del carrilet que tan bons resultats em va donar per la Spartathlon, i la veritat es que m’he notat fluix, noto la falta de tirades llargues i aquestes ultimes setmanes no han sigut massa bones. A vegades, mentre corro, quan porto més de tres o quatre hores, quan el cansament m’envaeix i les cames comencen a cremar, penso com he sigut capaç de córrer aquestes distàncies... he passat de 100km moltíssimes vegades i de 150 i de 180...  de 200 només una, i em sembla un disbarat, però això és el vull intentar... arribar als 200km

 Per la meva part ho penso donar  tot, potser no arribo rodat com m’agradaria però per intentar-ho que no quedi,  tindré el recolzament de grans amics, corredors i no corredors i espero una bona cursa per tancar l’any, gaudint com sempre del que més m’agrada, córrer.