temes

20 de març 2017

SPARTATHLON (1), comencem bé...



L’any passat, poc després de saber que estava acceptat a l’Spartathlon, vaig patir un accident de trànsit bastant greu, per sort tot va quedar en un ensurt i amb poc temps vaig poder reprendre els entrenaments.
Aquest any, sembla que la cosa es repeteix; avui anant a treballar amb la moto, un cotxe se m’ha tirat a sobre en una rotonda i m’ha fet caure. Una bona aterrissada, tot plegat res greu, però tinc el turmell ben inflat i en fa mal tot, rascades i contusions arreu, ja veurem com evoluciona aquests pròxims dies.
He estat dubtant uns dies, ultimament  estava  una mica desmotivat , no sabia ben bé cap on tirar però haig de reconèixer que l’Spartathlon es la cursa de la meva vida, ho va ser l’any passat, per distància, per preparació, i per tal i com va anar tot plegat, i n’estic molt orgullós. Volia deixar-ho aquí, no tocar res i guardar-ho a la maleta dels records, dels bons records.
Però noi... no sé perquè, em vaig tornar a inscriure, suposo que volia tornar a reviure la intensitat d’una cursa d’aquesta envergadura, tota la preparació i tot el desenllaç i sobretot l’arribada als peus de Leonides després de córrer 246 km i un dia i mig amb la seva nit.
 I com són les coses...va i em toca al sorteig, així que res, al Setembbre cap a Grècia altre vegada, torno a agafar un motiu per sortir a córrer cada dia i començo de nou un camí ple d’entrebancs i molt dur, però apassionant.
No sé si l’accident d’avui es un presagi de tot el que vindrà, com l’any passat, instants després de la patacada, he pensat que perillava la meva participació però finalment crec que no. De moment  estic aquí al sofà, amb gel a la pota i mal a tota la carcanada...ja veurem...


Arxiu del blog