MONTESCATANO, campionat d'Europa de curses de muntanya per a veterans

No hagués dit mai que acabaria corrent una cursa de muntanya a...Montcada, però mira tu, com són les coses, s’ha de saber estar a tot arreu i amb això del córrer jo m’atreveixo amb tot.

Campionat d’Europa de trail de veterans per la federació d’atletisme, molts corredors nacionals i poquets vinguts de fora. 13’5km, 500+.

Sortida a tota hòstia desde el centre del poble, de moment tot està al seu lloc, em noto una mica el turmell però les sensacions són prou bones. Adelanto algun corredor i algun a mi, fins que quedem un grupet de quarentons- cinquantanyerus però que corren que se les pelen. La primera pujada deunidoret, no és tècnica però requereix esforç, ningú camina, jo tampoc, però tinc els pulmons que sembla que m’hagin d’explotar. Cap problema, jo pujo bé i estic disfrutant. Baixada ràpida i em menjo quatre o cinc corredors, no m’ho puc creure, jo, adelantant en baixada...

M’ha vingut un  dolor en un costat, com una mica de flato, afluixo una mica i em passen tres o quatre corredors, algun de 60 anys, cullooooons, res, fot-li gas David que això és un plis, ja passarà.

Baixo per una pista a tot el que em donen les cames, em mataré.... ai ai ai... em comença a venir un dolor intens al bessó, suposo que de recolza malament el turmell que tinc xungo, però només queden tres kilòmetres i apreto encara més.

Em passa un corredor Anglès i després un Espanyol, tots dos de la meva categoria i no hi puc fer res, estic anant a tot el que dóna la màquina, amb tots els llums vermells encessos i treien fum, cagum la puta, va, no passa res, ho estàs fent de collons nanu.

Arribo altra vegada a Montcada i travessant el pont em torna a passar un corredor i arribant a cent metres de meta, un altre, tots dos de la meva categoria, ostiaaaa, en fi, ara ja està. Arribo fos i totalment buit, amb el bessó a punt de rebentar però content, m’ho he passat bé en una cursa prou xula i prou dura anant a aquests ritmes.

Al final 7è de la meva categoria V50 i 73è de la general, he anat més de mitja cursa tercer, si arribo a saber-ho...jejeje, res home, jo ho he donat tot.

Avui he gaudit com feia temps, corrent fóra del meu terreny i després de cinc setmanes lesionat i sense poder entrenar gaire, i a més ho he fet prou bé tenint en comte tot això, així que no puc demanar més.

I el millor de tot, veure a la Laia Andreu guanyar amb autoritat, quin tros de corredora tenim a casa nostre, una corredora senzilla i humil però amb una qualitat atlètica impressionant, i a més, una tot terreny també, felicitats Laia!