Avui he ant a córrer les si hores pista de
Vilafranca del Penedés. M’agrada que a Catalunya es facin aquests tipus de
proves ja que no se’n fan gaires, ni aquí ni enlloc. L’ultrafons en pista té un nosequé que m’agrada molt, aquí no haig
de patir per buscar les marques, ni anar carregat com un burro, ni frontals, ni
res de res...només córrer...
I això és el que he fet. Venia una mica a
provar, doncs el soli m’està fent la guitza últimament i no sabia com
respondria, però al final no me’n he ressentit i he pogut apretar.
Sortim poquets corredors a les vuit del matí
i 6 hores per davant, al cap de tres, farem un canvi de sentit, així de
senzill, sense complicacions, a regular, buscar un ritmillu bo i apretar les dents quan van maldades...
El dia és molt humit i fa molta xafagor, suo
com una truja, però vaig amb el grup capdavanter i les sensacions són
boníssimes. Potser em sortit un pèl ràpid i deixo dos corredors a davant meu i
em relaxo una mica. Vinga voltes i més voltes, passo la mitja marató amb 1.34 i
tot va sobre rodes. La Fina em fa l’avituallament i no paro de demanar-li
coses...sobretot sals.
Vaig tercer i regulant, corrent amb força i
sentin-me un veritable ultrafondista, sentint com tot el meu cos galopa per la
pista, m’encanta...
Passo la marató amb 3h 20m i vaig bé, només
una mica de principi de rampa en un isquio però em sento valent, tot i que tot
just acabem de passar la meitat de la cursa.
A partir de la quarta hora la cosa es posa
xunga, porto 50 km i aquí és quan s’hi ha de posar el que s’hi ha de posar. El
cos es queixa i les cames criden, però intento no abaixar el ritme gaire. He notat
la falta de tirades llargues i a partir de la cinquena hora he patit molt, he
passat d’anar a 4.30 a 5 i amb unes rampes als dos isquios considerables. Més
sals, i aigua i isostar... però la cosa no millora gaire.
64 km, ja fa estona que ha canviat la classificació,
dos corredors que han anat de menys a més s’han posat al davant i ara jo vaig
quart, que hi farem.
La última hora m’arrossego per la pista
totalment contracturat, però encara em queda gastar l’últim cartutxo i corro prou
per estar com estic, així que poso la mirada al infinit i aguanto, amb
dignitat, fent veure que encara em queda energia, però per dins vaig fos, totalment
buit.
I veient que arribo als 70 km, els últims
minuts encara tinc esma per apretar, per acabar fent una prou bona marca; 71’653km,
després de sis dures i lluitades hores, quart classificat.
Moltes gràcies amics de Vilafranca, i moltes
gràcies a tots els corredors que avui em viscut una bona jornada d’ultrafons.
Una bona cursa i un bon entrenament de cara
al mundial de 24 hores d’aquí un més...ai mare...ara a descansar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada