temes

19 de febr. 2018

MARATÓ VIES VERDES, 30KM



Em vaig apuntar en aquesta cursa com a tirada llarga i preparació per la marató de Barcelona, perquè, el que em fa falta es això: tirades llargues a ritme.
Sortim a les nou del matí de Cassà de la Selva,  juntament amb en Mia que sembla que ja està recuperat, me’n alegro molt per ell, ja el trobava a faltar.
 El ritme és fort, anem dels deu primers però jo tinc bones sensacions així que gas a les cames. A partir del kilòmetre cinc m’adono que n’haig de fer trenta, i a aquest ritme fotaré un pet segur, així que abaixo un punt i perdo el grupet de corredors que anàvem i em quedo sol. No passa res, naixem sols i morim sols, així que a córrer sol...
Ritmes de 4m/Km, bona temperatura, no em fa mal res i corro amb ganes. Em sento un privilegiat per poder fer el que estic fent, a la meva edat i amb el meu historial sembla impossible que encara estigui aquí.
La via verda que va d’Olot a Girona l’he fet corrent cents de vegades però a partir de Girona no ho havia fet mai. Es bastant igual, amb lleugera baixada i un terreny de sauló compactat ideal per córrer còmode i a ritme.
I això és el que faig; córrer còmode i a ritme, intentant observar els moviments, optimitzant la gambada, mirada enllà...m’encanta.
Els kilòmetres passen sense gaire esforç, vaig sol, tinc corredors per davant i per darrere però tots estan molt lluny. D’anar amb grupet segur que hagués esgarrapat alguns segons a cada kilòmetre però vaja, que això és un entrenament i no m’hi haig de deixar la pell.
Passo el km vint relativament bé, em tiba un isquio i els bessons durs com pedres però res de  l’altre món.
 Miro el rellotge i penso que encara puc baixar de dues hores, així que apreto una mica més, ja que em venen trepitjant els talons dos corredors.
Però tot dura el que dura i a partir del vint i cinc foto un pet que em quedo clavat. Passo de córrer a quatre, a quatre trenta i em quedo sense cames, però m’hi esforço tot el que puc. Cinc kilòmetres passen volant...
Arribada a Platja d’Aro amb 2h 4m i 2s, un temps bastant bo i satisfet del test d’avui, he punxat una mica però que hi farem. També és veritat que he sortit un pèl per sobre, i això es paga...

I al final 21è classificat de la general i 3er de Màster 50,
Felicitar en Jordi Uró per la seva primera posició absoluta i a en Mia tres minuts per davant meu.


La setmana vinent faré la mitja de Cambrils i d’aquí tres setmanes la marató de Barcelona, i mentre el cos aguanti...correré tot el que se’m posi per davant...
gas!





Arxiu del blog