M'ENCANTA AQUESTA FOTO, TOT I QUE NI HI SURTO NI LA VAIG TIRAR JO, PERÒ SI QUE HI SURTEN LES MEVES ESTIMADES (LES DE LES ORELLES LLARGES EH!).
PENSO QUE REFLEXA MOLT BÉ EL TARANNÀ DELS BURROS, UNS ÉSSERS EN EL FONS APRECIATS, PER PETITS I GRANS, INOFENSIUS, DOLÇOS, "ENTRANYABLES" MÀRTIRS DE LA LITERATURA, AMB MILS DE REFRANYS I FRASES FETES FENT REFERÈNCIA A LES SEVES APTITUDS I LA SEVA INTEL.LIGÈNCIA. DE FET, EL QUE NO AGUANTI UN BURRO, NO HO AGUANTA NINGÚ. PODEN PASSAR FRED I CALOR EXTREMA , SED ,GANA, MISÈRIA , GARROTADES I MALTRACTES DE TOTA MENA, I ELLS, TOSSUTS, AFERRATS A LA VIDA.
JA FA MOLT TEMPS QUE A MÍ, EM VAN ENGANXAR. QUI SAP SI EN UN ALTRE VIDA VAIG SER UN BURRO, ÉS PROVABLE, DE MOMENT FAIG EL BURRO EN AQUESTA.
1 comentari:
Maca la foto, xaval. Entranyable. Hi trobo a faltar el meu fill, l'hereu, en Pau. Molt equilibrada. Les dones a un cantó, els nens a un altre i els burros al mig. I per allà la parelleta feliç: Assumpta i Angel Luis. I el posat de l'Angel "quien toque el asno lo mato". I l'amo del burros com sempre tirant milles.....No he vist mai unes orelles de burres tan maques...
Una abraçada. M'encant el teu bloc.
Publica un comentari a l'entrada