52ena PUJADA A LA SALUT

 

I diumenge passat...una altre vertical, 550+ amb dos km i escaig, una cursa collonuda, casolana i de tota la vida, 52 edicions l’avalen. No l’havia fet mai, i mira que porto molts anys sentint-ne a parlar. Se’m va fer curta la veritat, i mira que jo hi disfruto com un carcamal amb aquest tipus de cursa, però quan em començava a trobar bé ja quasi arribava. Al final 28’36 i 20è classificat.

Res, moltes gràcies Sant Feliu de Pallerols, per molts anys podem seguir pujant a la Salut! 

 

PUIGESTELUP

 

Aquesta cursa recordo haver-la fet amb en Genís, @genisferrandez48 que aleshores era júnior, a l’any 2013, en la primera edició (KV d’Ogassa), es va fer un parell d’anys i després es va deixar de fer.

En aquesta nova primera edició també hi vaig voler participar. Canvia el nom però la muntanya segueix essent la mateixa i la mateixa pujada malparida, 1050+ en només 4’5km, de terreny tècnic i difícil, amb passos amb l’herba molt alta, forats, i pel mig de la tartera, bueno, res que no es pugui fer, però la veritat es que em va costar. Anar una hora a tot el que donen les potes i els pulmons no és fàcil, entre mig em vaig relaxar una mica, pujant a mig gas, per tornar a apretar al final. Porto moltes setmanes encadenant curses i no es pot anar sempre a tope, cal dosificar i regular que un ja porta molt tute. Però em va agradar de ser-hi, amb tots els verticalerus, que ja els conec a gairebé tots i sempre som els mateixos.

Al final 1h 6m i 48è classificat, però això és irrellevant, va valer molt més la pena el gaudir d’aquesta magnífica muntanya, de pujar al seu cim en un dia radiant i unes vistes espectaculars i de passar un matí esportiu i a l’aire lliure com a mi m’agrada. Com sempre donar les gràcies als que organitzen aquestes curses perquè jo les disfruto molt. Pròxima parada: pujada a la Salut. @pujada_a_la_salut

Gas a la burra!

 

TRAIL BERGUEDÀ, CAMPIONAT CATALUNYA VERTICAL FCA

 

 

Aquesta vertical ja la vaig fer fa dos anys, 1050+ en tan sols 4’5 km, deunidó.

Aquest any també es campionat de Catalunya per la federació d’atletisme i el nivell és alt, vull dir que el que ve aquí es perquè li agraden aquest tipus de curses, intenses i exigents.

Vaig sortir intentant anar de menys a més però em va costar molt, només de sortir ja és molt dret i tan sols a la part final hi ha algun lloc pla per poder córrer i fins i tot alguna baixadeta, però molt poc. Em vaig trobar desfondat de seguida, amb les pulsacions disparades i la respiració entretallada, vaig haver de concentrar-me, abaixar el ritme i mica en mica anar recuperant sensacions. Em van passar un pilot de corredors però mica en mica els anava pillant i a partir de mitja cursa em vaig començar a trobar bé i vaig disfrutar molt.

Fa dos anys vaig tardar 1hora 41 segons, aquest any vull intentar baixar d’una hora però que va, al final 1hora 1 minut i 2 segons, però va, per 20 segons ja està bé. També he baixat un esgraó a la classificació, l’any passat vaig quedar segon darrere el gran Jordi Martin i aquest any tercer M55.

Doncs res, una vertical més, amb una organització per part del JAB impecable i amb la implicació de la federació, amb classificació i trofeus en totes les categories, com ha de ser.

 

VERTICAL SANTA BÀRBARA, ANGLÈS.

M’agrada anar a aquests tipus de curses, a llocs on no he estat mai, que no conec res ni a ningú i deixar-me sorprendre, aquesta vertical sens dubte va complir totes les bones expectatives a aquestes incerteses. Una cursa de poble, senzilla però molt maca, dins de les activitats de l’aplec de santa Bàrbara. Una cursa per gaudir d’una bona escalfada si t’ho agafes fort i arribant a dalt amb el llum vermell encès.

4’5km amb gairebé 700+ que vaig fer amb 43 minuts pelats, posant la màquina a tot el que dóna, una vegada més. El dia abans vaig anar en bici i ens van sortir 136km, fent una llarga volta per passar precisament per Anglès també, pura coincidència.

Ja sé que el dia abans d’una cursa s’ha de descansar, o fer una petita activació, però que voleu que us digui, va anar així, i tampoc va anar tan malament. A l’escalfament em notava les cames carregades, normal, però vaig sortir i les sensacions van ser molt millor del que em pensava. Moments abans vaig estar mirant la cursa del Corte Inglés, on en @genisferrandez48 va quedar quart, anant gairebé tota l’estona amb els cap de cursa. Vaig sortir content per ell i pensant que això si que és córrer.

Vaig anar de menys a més i als llocs més drets encara vaig anar avançant varis corredors, més de quatre o cinc, entre ells la segona i tercera dona, a dalt un bon ambient de gent animant i una mica d’esmorzar i un beure per tornar a baixar trotant tranquil·lament.

Doncs res, un bon entrenament pel campionat de Catalunya vertical de dissabte que ve, moltes gràcies Anglès per aquest cap de setmana!

VERTIKALM

 

Feia molts anys que volia fer aquesta cursa però sempre em coincidia amb altres coses. Al Puigsacalm hi he pujat moltíssimes vegades, per aquesta ruta del kv també, i el fet que sigui una competició, tampoc canvia gaire, almenys per a mí. Era campionat de Catalunya de la FEEC però al no estar federat no vaig puntuar, però vaja, que tant és. Va ser una cursa prou maca, amb participació discreta i molt específica “verticalera”, amb molt jovent també.

Vaig sortir de bastant endarrere i això em va condicionar molt, es van fer taps només de sortir i no pujava al meu ritme, sempre una mica més lent i pendent del de davant, però tampoc crec que el resultat hagués variat gaire. Més endavant la cursa es va anar estirant i vaig poder anar al meu ritme, collat però sense passar-se. Hi havia algun tram corredor i fins i tot alguna baixadeta, però per fer 1000+ en només 5km s’ha de pujar si o si. A dalt del cim boira, molt de vent i fred, no t’hi podies estar.

Al final vaig tardar 1hora 18 segons. Vaja, hagués pogut baixar d’una hora si m’hagués apretat els cargols una mica més, però fer tantes curses seguides es el que té, no es pot anar sempre al 100% i la setmana passada al Puigsagordi ho vaig donar tot. El més important és seguir gaudint del córrer, en les diferents modalitats, buscant indrets, ritmes, rutes i reptes, diversificant tant com pugi.

Dissabte que ve faré un 10000, el Tast, a veure com em surt.

 

 

PUJADA AL PUIGSAGORDI

 

Dissabte passat vaig tornar a córrer la pujada al Puigsagordi, 7’5KM 500+, una cursa xulíssima i que sempre voldré repetir. M’agraden aquest tipus de cursa, on cal conèixer-se a un mateix per poder rendir al màxim i no morir en l’intent. Jo disfruto molt posant el meu organisme a tot el que dona, però sense passar-se per no fer un pet abans d’hora, buscar el límit, posar l’agulla a la zona vermella i aguantar allà.

Tot i els problemes pulmonars que arrossego darrerament, em vaig trobar bastant bé, sense contar el km que vam fer de més aquest any, vaig fer si fa no fa el mateix temps que l’any passat, (41minuts), fent tot el recorregut sense caminar ni un sol metre. Aquesta meva pobre carcanada encara aguanta per arribar el 28è, i es que últimament estic entrenant bé, vaig pujant volum i intensitat cada setmana i de moment encara no ha saltat cap molla.

Primer km tot en baixada, sortida gas a fons per anar a buscar el punt de sortida de l'any passat, i desde allà, ara si, tot amunt. Vull agrair a l’organització el tracte rebut i crec que tots els que érem allà vam gaudir d’una excel·lent matinal esportiva, vaig trobar a faltar, però, una classificació per categories, M40, M50 i M60, que n’hi havia...

Doncs això, una cursa collonuda, i des d’aquí animo a tots els trail runners, aquells que no els hi agrada trepitjar ni un pam d’asfalt i sense baixades, a que ho provin, que segur els hi agrada, o no...

Diumenge que ve, Vertikalm, tot cara amunt també!

Amb les velles glòries...

 

MILLA VERTICAL D'ÀREU

 

Porto tota la vida sentint a parlar d’aquesta cursa i feia molt temps que la volia córrer, bé, córrer es un dir, perquè 1685 metres de desnivell positiu amb només 3’6 km no dóna per córrer gaire.
Així que sortida d’Àreu a les sis de la tarda, amb una meteorologia una mica incerta i cap al Monteixo (2905m.) sense por. Els primers 500+ son una veritable paret, em trobo prou bé, i he posat la màquina a tot el que dóna, que no es molt, però vaja, faig tot el que puc. Fa tan sols una hora que ha fet un bon ruixat i hi ha molta humitat, foto una suada que quedo xop amb un moment, la suor em regalima per la cara i sento el cor a bategar com un tambor a dins meu, les cames em cremen i esbufego com un búfal. M’encanta.
A partir dels 1000+ la pujada es suavitza una mica i afluixo molt, els de davant em queden lluny i pel darrere tampoc hi veig ningú i sense adonar-me em vaig relaxant. De fet he pillat una mica de pàjara, però res, beg aigua i torno a apretar tot el que puc, porto una hora i encara el que queda.
Em trobo una noia animant i em diu: queda el que veus! i ja veig el cim enllà, molt enllà, costarà d’arribar-hi, però no em desanimo i faig l’últim esforç, vorejo una pala de neu i marco una arribada amb 1h 47m, bastant sencer malgrat tot.
Una cursa xulíssima, amb molts amics i una organització inpecable i tot un poble abocat a l’esdeveniment, de totes les verticals que he fet, que n’he fet moltes, aquesta és sense dubte “LA” vertical.
I al final, sense esperar-m’ho, tercer classificat de màster 50, però això és irrellevant, amb sortir i arribar sencer em dono per satisfet, perquè la baixada va ser molt pitjor que la pujada, vaig arribar a baix amb les cames de fusta i demanant l’hora, se’m va fer bola, la veritat...
Una cursa més, per gaudir de l’esport, de la muntanya, dels amics i de la vida, va!

PUJADA AL PUIGSAGORDI

I una altre cursa en pujada, aquesta no me la volia perdre. Pujada al Puigsagordi, una cursa molt ben organitzada i amb molta il·lusió, li pronostico una llarga vida.

M’he trobat bé, però la veritat es que he anat al 80%, a una setmana de Grècia no volia fer-me mal, que un petit trencament o una contractura em poden anar fatal, així que putuc putruc i arribant encara tenia gas per esprintar.

37 minuts per fer 6’5km amb 550+, 39è. I en Genís 3er.

 

 

WORLD MASTERS MOUNTAIN RUNNING CHAMPIONSHIP

 

Amb aquest nom tan espatarrant vaig córrer una cursa divendres, un quilòmetre vertical que resulta era campionat del mon màster. Bueno, ara mateix no és la meva guerra però m’agrada d' haver-hi sigut, a Canfranc i les seves muntanyes sempre es agraït d’anar-hi.

Vaig marxar dijous, vaig córrer divendres i a la tarda ja tornava a ser a casa, pim pam, gairebé sembla que ho hagi somiat...

Recollida de dorsals i això sembla un geriàtric, mare meva quan de vieju, però ja m’agradaria córrer amb 70 i 75 anys com ho fan aquets, perquè la veritat es que aquí no n’hi ha cap de coix.

Sortida amb fred i plugim, ens diuen que a dalt el cim està nevant. 1000+ i 6km too pa’rriba. Al primer corriol ja es forma un tap, jo aniria més de pressa i em desgasto a anar avançant, cada vegada que passo un corredor quedo desfondat  i necessito uns minuts per recuperar. Gas a fondu, les cames em cremen i els pulmons apunt d’explotar. M’encanta.

Sembla que vulgui surtir el sol i va fent ullades, les muntanyes i el paisatge una passada. Un anglès em passa per posar-se a davant a fer nosa, el torno a passar i al cap d’uns minuts i torna, m’ho fa 5 o 6 vegades fins que li dic que ja està bé, renego i em cago amb tot, no m’entén el que dic però ja ho ha entès, ja... el deixo enrere i encaro l’últim tram que es força dret, vaig mort, m’he cansat excessivament amb les apretades i gairebé no puc. Ho dóno tot i arribo amb poc més d’una hora, una vegada més, una cursa més i una rustida més.

Doncs res, el 145 de la general de 350 i 24è de M55. Una cursa xula, un mundial que sempre fa gràcia i bones sensacions. Va!, que no estamos tan mal.

15 dies i cap a Grècia, ara si que si...

VERTICALP

 

Ja sé que per preparar una cursa de 246km fer una vertical no hi encaixa gaire, però bueno, jo ho faig així, necessito anar canviant constantment de ritmes, de desnivells i de lloc, i penso que malament tampoc m’anirà.

Una cursa xulíssima, amb 7km i 1400+, amb un recorregut que demana a crits fer-hi una vertical com aquesta, finalitzant a la Tossa. Felicitats a la gent d’Alp perquè tenen una cursa molt ben parida, i ho dic jo que n’he fet moltíssimes.

 M’he trobat bastant bé, potser una mica cansat d’aquestes ultimes setmanes, però en general estic satisfet, no li puc demanar més a aquesta pobre meva carcanada, aquest tipus de curses s’han d’entrenar específicament. La canal del final se’m a entravessat una mica, allà he perdut pistonada, però al final, he baixat d’una hora i mitja que era el temps que m’havia proposat abans de sortir. 1h28m i 62è classificat.

Aquesta setmana només 110km, amb una marató per sota de les quatre hores i una vertical per rematar-ho.

Va, seguim que aquesta propera setmana si que promet...

LA SITJA DEL LLOP. KM VERTICAL AL TURÓ DE L'HOME

 

Quart any que participo en aquesta cursa, un quilòmetre vertical que es queda amb 1185+ en 6 km. Organitzada pels amics de la marató del Montseny, any rere any i ja en van 10. Crec recordar un millor temps de 1h i 2m però avui m’haig de conformar en 1h 8m, però que no està gens malament, el mateix temps de fa dos anys. 

Estic content, per haver tingut una contractura al gluti les darreres setmanes i algun problemilla més de salud, i no haver pogut entrenar com a mi m’agrada, ja està bé.

Un bon escalfament i sortida a tota castanya, cara amunt des de el primer metre i com més t’acostes al cim del Turó de l’Home, cada vegada més dret. Res que no pugui gestionar, gaudint de posar la màquina a tota metxa i sabent que encara em queda corda per temps. Arribada emboirada i ventada, guardant una mica que demà... campionat de Catalunya de cros màster...

Vull ser a tot arreu i fer-ho tot, alguns dies millor i d’altres de no tan bé, però aquí estic.