PUJADA AL PUIGSAGORDI

 

Dissabte passat vaig tornar a córrer la pujada al Puigsagordi, 7’5KM 500+, una cursa xulíssima i que sempre voldré repetir. M’agraden aquest tipus de cursa, on cal conèixer-se a un mateix per poder rendir al màxim i no morir en l’intent. Jo disfruto molt posant el meu organisme a tot el que dona, però sense passar-se per no fer un pet abans d’hora, buscar el límit, posar l’agulla a la zona vermella i aguantar allà.

Tot i els problemes pulmonars que arrossego darrerament, em vaig trobar bastant bé, sense contar el km que vam fer de més aquest any, vaig fer si fa no fa el mateix temps que l’any passat, (41minuts), fent tot el recorregut sense caminar ni un sol metre. Aquesta meva pobre carcanada encara aguanta per arribar el 28è, i es que últimament estic entrenant bé, vaig pujant volum i intensitat cada setmana i de moment encara no ha saltat cap molla.

Primer km tot en baixada, sortida gas a fons per anar a buscar el punt de sortida de l'any passat, i desde allà, ara si, tot amunt. Vull agrair a l’organització el tracte rebut i crec que tots els que érem allà vam gaudir d’una excel·lent matinal esportiva, vaig trobar a faltar, però, una classificació per categories, M40, M50 i M60, que n’hi havia...

Doncs això, una cursa collonuda, i des d’aquí animo a tots els trail runners, aquells que no els hi agrada trepitjar ni un pam d’asfalt i sense baixades, a que ho provin, que segur els hi agrada, o no...

Diumenge que ve, Vertikalm, tot cara amunt també!

Amb les velles glòries...