10K LAREDO

 

No hagués dit mai que correria una cursa així, una cursa amb un nivell altíssim, tant, que el que faig jo no sé si se’n pot dir córrer. El guanyador va fer 26’55 i els 100 primers van baixar de 30 minuts, mare meva com corren! bé, de fet jo no la vaig córrer aquesta, si no la que van fer dues hores abans, la popular.

Em va agradar que fos així perquè vaig poder veure en Genís fer un 29’39 i també veure les arribades de tots els corredors, veure fer el rècord del Japó, el record d’Europa de dones amb un estratosfèric 29,50 i en definitiva veure els millors.

A nivell personal va sortir un 40’26, però no em va anar massa bé, vaig sortir massa ràpid i hi havia molta gent, vaig sortir de molt endarrere i vaig voler recuperar fent ziga zaga, total que el primer km a 3’40 i ja tocat per la resta de la cursa. Em va faltar gestió de l’esforç i estratègia, i es que tampoc he fet tants 10k i també s’ha de saber fer, però vaja, tampoc estic per fer gaire menys.

Però content de tot plegat, una cursa molt guapa, ràpida i en un indret ben maco. Un cap de setmana genial.

10K VIC

 

I diumenge un 10000, va, que no pari la festa. Ja era hora que a Vic tinguéssim una esdeveniment atlètic d’aquesta envergadura, el club ETB s’ha esmerçat en l’organització i el resultat ha estat molt satisfactori.

 A nivell personal doncs mira, tampoc tan malament, potser un excés de competicions últimament, però el concepte “competició” per a mi no es tan diferent al d’ “un bon entrenament” hi ha dies que acabo molt més trallat fent sèries a les pistes, l’única diferencia es que duia un numero al pit. No es tracta de donar-ho tot cada vegada que em calço les bambes, hi ha dies de tot, i tampoc m’hi va res, tan sols gaudir del procés, de la companyia, de l’ambient i de tot plegat.

En un 10k sempre acabo amb la sensació de que hagués pogut apretar més, arriscar una mica, però si miro el global de tota la cursa jo crec que em vaig buidar del tot. Vaig sortir per sota de 4’ al km i els dos primers km bé, còmode, després vaig anant perdent un llençol a cada bugada i a partir del km 7, tornant del polígon, sol, amb un lleuger ventet de cara i una mica de pujadeta...doncs vaig punxar una mica, la veritat, em notava les cames del dia abans a la vertical i em va faltar una mica de gas. Però l’important es ser-hi, acabar content, sense lesions ni molèsties i seguir corrent i entrenant tota la setmana.

Amb un temps de 41:28 em dóno per satisfet a 4’07m/km i content de participar al primer 10k de Vic que espero tingui continuïtat.

EL TAST

 

Avui he anat a córrer un 10K, el Tast de la mitja, aquesta cursa l’he fet quatre vegades, el 2017, 2019 i 2021, passen els anys i cada vegada costa més córrer a ritme, però la veritat es que m’ha anat bastant bé. He sortit per sota de 4’ el km i algun km l’he fet per sobre, però al final 40:38 i amb molt bones sensacions.

De bon matí fa un dia gris i fred a la Garriga, em fot una mandra del quinze posar-me a córrer, però de seguida em passa, escalfo amb l’Albert i surt el sol i tot. Em poso al calaix que em toca però vaig avançant una mica que no vull patir els taps de sempre. 3000 corredors és molta gent i la sortida es estreta.

Primer km bé, tot baixada, la màquina puf puf, grinyola però les cames van soles. El més important es gaudir, controlar el ritme i no deixar-se portar per l’entorn. Podria anar un punt més però m’estimo més guardar. Passo el km 5 amb 20:20, tot al seu lloc, estirant la gambada, mirant endavant enllà. M’encanta.

Puc mantenir el ritme, vaig relativament còmode i apreto una mica el gas, les cames responen i quan me’n adono ja estic arribant. Ara penso que hagués pogut arriscar una mica més, però vaja, que val més menjar poc i pair bé...

Doncs això, fer un 10K amb 40 no és res de l’altre món, però jo content, perquè ser-hi per mi ja és molt i acabar amb gas doncs molt millor.

CÓRRER PER CÓRRER

 

El diumenge vaig córrer aquesta cursa amb aquest nom tan encertat, es traca d’això: córrer per córrer, pel plaer de fer-ho i compartir-ho. Poques curses hi ha com aquesta, que a més de ser gratuïta et donen l’esmorzar; un entrepà de buti i cervesa artesana. Molt agraït a l’organització, no es pot demanar més.

Per la meva part, es tractava de fer una tirada llarga. Vaig arribar quan encara no hi havia ningú, dues hores abans, vaig fer tot el circuit al inrevés i vaig seguir rodant passeig del Ter amunt, passeig del Ter avall, saludant aquí i allà els molts corredors que conec.

Després vaig sortir a ritme còmode per fer els deu quilòmetres de la cursa, en 43minuts i en acabar vaig seguir gairebé una hora més. Amb total 33km per dins la boira i amb un clima totalment “manlleuenc”, menys mal que al final va sortir el sol.

Doncs res, felicitar a Olimpic Manlleu per mantenir aquests esdeveniments. Jo, a seguir corrent i entrenant tot el que pugui i com no, a la meva manera, participant-hi.

EL TAST

 

I avui, un 10k, vinga va, encara que sé que no estic en el meu millor moment, però farem el que podrem. El Tast de la Mitja, una cursa poligonera i més aviat lletjota, però amb les actuals circumstàncies no es pot demanar més.

Només d’escalfar ja em noto buit, després de rodar mitja hora faig quatre rectes i les sensacions son horribles, de fet, fa tres dies que vaig passar una gastroenteritis molt forta i encara estic tou.

El dimarts, quan vaig acabar l’entrenament amb el grup de fanàtik, a l’arribar a casa, vaig tenir una diarrea descontrolada i uns espasmes a l’abdomen, que em vaig acollonir. Amb les hores la cosa no millorava i vaig acabar a urgències, enxufat al suero i medicació. Vaig quedar planxat, deshidratat i fet mistos. A les tres de la nit em van deixar marxar a casa, una mica millor però amb un rebombori als budells que allò semblava un ramat de gripaus famèlics.

En fi, coses que passen. Així que avui corrent a 4’ i pico i encara gràcies. Sortint des de  l’últim calaix, amb els populars populars, i sabent que es tracta de córrer, a les dures i a les madures, ja vindran temps millors.

Jo no he sigut mai ràpid però al final 41:59, sense patir gaire, un temps de merda però ja m’està bé, s’ha de saber estar amb tot el que hi ha i a tot arreu, i per tot el que estic entrenant corrent últimament es suficient.

 

 

EL TAST

I avui, un deu mil, vinga va, gas a les cames i a veure com va. Ja no recordo quan va ser la ultima vegada que vaig córrer per asfalt, però tant és, sóc un tot terreny i m’atreveixo amb tot, prudent però decidit.

 Sortida des de la Garriga per anar fins a Granollers, és a dir la meitat de la mitja marató que es fa al Febrer.

Surto a bon ritme, a part d’una ventet una mica molest, tot rutlla perfecte, em trobo bé, còmode. 

Primer Quilòmetre a 3:40, frena burro que vas massa embalat.! Quilòmetre 2 a 3:50, molt millor. Al quilòmetre 3 ja em poso a 3.55 i mantinc bastant bé fins al km 8, m’està sortint un parcial per sota de 4 minuts al km, per baixar de quaranta minuts, que era l’objectiu inicial.

Em trobo de meravella, estic content de ser aquí, amb els companys del club atlètic Granollers i un munt de gent més corrent amb mi. Una matinal esportiva com tantes i tantes d’altres que he gaudit.

I de sobte, només passar el cartell del km 8, crec! L’isquiotibial em fot una punxada que quedo clavat, intento córrer però em fa molt mal i de seguida veig que la cosa es seriosa. Caminant coix, arribo com puc fins a l’arribada i entro abans de marcar el temps, ja fa estona que he acabat.

Res, una ruptura muscular segurament, però de ben segur que em deixarà uns quants dies fora de joc. No passa res, això no m’arronsarà. No sé exactament perquè ha passat però tan se val, no cal donar-hi voltes, uns dies de descans i a tornar-hi...

Gas a la burra!

CURSA 10KM VILAFRANCA

Vinga tornem-hi, aquest cop un deu mil, des de el tast de la mitja que tenia ganes de repetir en aquesta distància, estava inscrit a nassos però al final no vaig poder anar-hi, així que cap a Vilafranca hi falta gent...

Aquestes darreres setmanes he entrenat bé, no faig molts kilòmetres però els que faig surten a bons ritmes, així que tinc ganes d’apretar-me els cargols i a veure que surt.

Faig un bon escalfament, quaranta minuts rodant i després unes quantes rectes, surto suant i amb l’organisme totalment activat, com ha de ser, vaja.

Cursa urbana, dues voltes a un circuit de 5km, bon ambient i bona temperatura, vinga gas!

El primer mil a 3.29, bones sensacions, bones cames i tot a lloc, tot i que em fa mal el turmell, ja fa temps que dura la cosa, però una vegada llençat m’oblido del turmell i el segon kilòmetre surt a 3.34. Vaig bé, sense anar excessivament forçat i content.

Tercer mil: 3:44, unes petites pujades al circuit però res del altre món, la cursa és bastant plana, el que hi ha són dos girs de 180 graus que em deixen clavat i perdo 10 segons. No passa res, ara ho recupero...però na nai de la Xina, al km quatre el passo a 3.46 i comencen les rebaixes.

He sortit massa fort?, ostia, a mi no m’ho ha semblat, però el rellotge em diu que si.

Km 5 a 3:48, vaig perdent un llençol a cada bugada, que hi farem nanu...

Km 6 i 7 a 3:50 i amb males sensacions, em sento sense força i corro molt malament, com encongit, no sé que em passa.

Va David collons, si entrenant al circuit del cros a darrere la Laia Andreu et surt millor, però no, no tinc força. Els últims tres kilòmetres a 3:53 i agonitzant, per fer un discret 38:48.

Una mica decebut però que hi farem, m’esperava un temps una mica millor, la veritat, com a mínim baixar de 38m, però és el que hi ha.

El 109 de 1317 corredors i el 6è de màster 50.

A veure diumenge que ve a la mitja de Granollers com va...

gasalaburra.

EL TAST DE LA MITJA

Ahir vaig córrer un deu mil, una distància que he fet poques vegades i la veritat es que no estamos tan mal, perquè, sincerament, pensava que sortiria molt pitjor. A principis d'any corria un deu mil també, a Torelló, amb un temps de 39:41 i ara, quant encara no fa un mes que vaig acabar la Spartathlon, i tot just fa quinze dies que entreno, quatre sèries i quatre voltes ràpides i apa...a córrer...

I no és que sortís un temps estratosfèric, però amb aquests antecedents i amb cinquanta anys fets...38m 38s en un 10000, no està tan malament. Sempre dic que córrer per sobre de quatre minuts al kilòmetre, no és córrer, es trotar, em va sortir una mitja de 3:50, així que molt content.

Les sensacions va ser bones, els tres primers kilòmetres a 3:40, després em vaig relaxar una mica, corrent a batzegades com ho faig jo, i sense patir gaire em vaig trobar al kilòmetre vuit com si res, un parell de repetjons i arribada a les pistes de Granollers molt sencer i encara amb cames.

Bona matinal amb els companys d’entrenament del club atlètic Granollers, bona rustida i bon entrenament. Mica en mica anant recuperant sensacions i a tornar-me a il·lusionar...perquè això del córrer no s’acaba mai, sempre hi ha camí per fer, reptes per superar, somnis per complir i coses a aprendre, però del que estic segur és que sempre disfrutant.

LA VOLADORA

Passen els anys i segueixo igual, mateixos ritmes, mateixos temps, tan és que entreni molt com poc, cansat o descansat...Cursa La Voladora, 10000 bastant plans per Torelló. 39:38, a 4:56 i patint una mica bastant cap al final.