temes

26 d’oct. 2019

EL TAST



I avui, un deu mil, vinga va, gas a les cames i a veure com va. Ja no recordo quan va ser la ultima vegada que vaig córrer per asfalt, però tant és, sóc un tot terreny i m’atreveixo amb tot, prudent però decidit.
 Sortida des de la Garriga per anar fins a Granollers, és a dir la meitat de la mitja marató que es fa al Febrer.
Surto a bon ritme, a part d’una ventet una mica molest, tot rutlla perfecte, em trobo bé, còmode. 
Primer Quilòmetre a 3:40, frena burro que vas massa embalat.! Quilòmetre 2 a 3:50, molt millor. Al quilòmetre 3 ja em poso a 3.55 i mantinc bastant bé fins al km 8, m’està sortint un parcial per sota de 4 minuts al km, per baixar de quaranta minuts, que era l’objectiu inicial.
Em trobo de meravella, estic content de ser aquí, amb els companys del club atlètic Granollers i un munt de gent més corrent amb mi. Una matinal esportiva com tantes i tantes d’altres que he gaudit.
I de sobte, només passar el cartell del km 8, crec! L’isquiotibial em fot una punxada que quedo clavat, intento córrer però em fa molt mal i de seguida veig que la cosa es seriosa. Caminant coix, arribo com puc fins a l’arribada i entro abans de marcar el temps, ja fa estona que he acabat.
Res, una ruptura muscular segurament, però de ben segur que em deixarà uns quants dies fora de joc. No passa res, això no m’arronsarà. No sé exactament perquè ha passat però tan se val, no cal donar-hi voltes, uns dies de descans i a tornar-hi...


Gas a la burra!

Cap comentari:

Arxiu del blog