CROS DE L'AMETLLA DE MEROLA

 

Diumenge passat vaig córrer el cross de l’Ametlla de Merola, una cursa que porto tota la vida sentint-ne a parlar, i molt bé per cert, doncs res, les expectatives es van complir i em vaig trobar corrent una cursa super xula, senzilla però amb ànima, 36 edicions no ho pot dir qualsevol.

Un circuit  de 5km, a dues voltes, amb dues pujades que tela, asfalt, corriol, pista, carrers...

Es va sortir molt ràpid i vaig aguantar bastant bé la primera volta, però a la segona vaig quedar desfondat, intentant córrer a ritme als plans i no caminar a les pujades. Vaig arribar trinxat, suat com godall, però amb un somriure a la cara perquè m’ho vaig passar realment bé. 20è classificat i tercer de categoria, amb un temps de 44:02. Una cursa molt recomanable per un diumenge qualsevol. 

 

PUJADA AL COLLET DE LES BARRAQUES

Una altre cursa de les que m’agraden, popular, festiva i tot pujada per carretera, de Planoles al collet de les Barraques, 9km i 600+. Recorda haver-la corregut fa tres anys, una setmana després de les 100 milles de l’Ardèche, encara amb fatiga. Aquest any no ha estat gaire diferent; des de el Veleta que he anat encadenant entrenaments de cara al mundial de 100km d’aquí un mes i gairebé no he descansat, però m’he trobat molt bé, baixant més de tres minuts el temps de fa tres anys i amb molt bones sensacions. Una cursa collonuda, de festa major, amb un bon esmorzar a dalt el collet i l’alcalde repartint els premis, amb retrobaments d’amics corredors. Al final 53m 53s, 6è de la general i 1er màster, no es pot demanar més!, seguim galopant!

 

SUBIDA AL PICO VELETA

 

No sé que té aquesta cursa que fa que sempre vulgui repetir, i mira que és dura de collons, pot semblar que sigui com una marató, una mica més, però no, això es una ultra en tota regla. 50km i 2700+ que es diu aviat, i tot per carretera. Però per acabar-la a més d’entrenament, cal paciència, anar fent quan les cames diuen prou i la respiració es torna feixuga a 3000 metres d’alçada.

 Quarta vegada que participo i aquest any vaig fer cinc minuts menys que l’any passat, que ja està bé. 5hores 39 minuts, molt lluny de la meva millor marca aquí, 5’08. però molt satisfet de saber gestionar, una vegada més, una cursa llarga, difícil i dura.

Vaig sortir conservador els primers 10k de “falso llano” (4’15-4’30) i a partir d’aquí too p’arriba. Fins al km 20-27 bastant bé, no sense esforç, però després em va costar tot molt, al 32 ja feia ca-co i al 37 caminava més que no pas corria, i mira que ho havia entrenat bé eh?  tot el juliol cara amunt, vaig fer varies pujades de mes de 1000+ amb 20 km com la de coll de Pal o de St. Llorenç de Morunys fins a Tuixent, d’Arbúcies a coll de Te i alguna més, però potser no n’hi va haver prou.

Però res, molt content de poder ser-hi, com sempre, amb un 60ena posició a la general i quart de categoria.

 Però sobretot content per veure a la Laia Andreu fer un tercer lloc al podi i compartir amb en Xevi Salat un llarg cap de setmana, gaudint tots tres d’un tipus de cursa diferent.