CURSA RAMON OLIU, CANTONIGRÒS.

 

@cursaramonoliu

Diumenge passat vaig córrer la cursa Ramon Oliu, a Cantonigròs. Recordo haver-la fet quan era més curta i gratuïta, aquest any amb dues distàncies 11km i 20km i gairebé 500+ per pistes i camins del Cabrerès. Una cursa que em va agradar molt, amb un recorregut molt corrible i sense complicacions en un indret molt ben parit. El nivell, molt popular, tant, que fins i tot vaig anar dels 10 primers tota la cursa, arribant finalment el 12è, amb un temps de 1h 39m., que està molt bé, corrent a ritme molta estona i sense caminar a cap pujada.

Vaig donar-ho tot, arribant al km 17 molt tocat, amb rampes als bessons i als adductors, vaig fer aquests tres últims km com vaig poder, arribant a meta totalment buit.

Però com sempre, gaudint d’aquest esport, de poder córrer per aquí i per allà, i participant de tot allò que em crida l’atenció; com aquesta cursa que a renascut amb la voluntat de que tothom marxi satisfet, amb una organització collonuda, gràcies! 

 

MARXA JUFRÉ RIUPRIMER

 

@marxa_jufre_riuprimer

Diumenge passat em vaig posar la disfressa de ciclista per tornar per tercera vegada a la marxa Jufré-Riuprimer, aquest any a la curta, que tampoc és tan curta; 112 km amb bici no es fan cada dia.

Però la cosa va anar prou bé, vam sortir amb en @miacarolbruguera enxufadíssims, xupant roda de grups de ciclistes que anaven un pèl ràpid per nosaltres, fins que al final la distància i el desnivell et posa al teu lloc.

Als avituallaments gairebé sense parar i les baixades a tomba oberta, disfrutant del bon rotllo i ambient ciclista. Al Dragon Khan del collons se’m fa fer una mica bola i a Fonfreda vaig remuntar-ho per acabar amb 4hores i 14 minuts.

I després la ultima xinxeta del dia: acabar d’arribar a Muntanyola. Bona matinal esportiva popular i bona rustida també...

 

TRAIL BERGUEDÀ, CAMPIONAT CATALUNYA VERTICAL FCA

 

 

Aquesta vertical ja la vaig fer fa dos anys, 1050+ en tan sols 4’5 km, deunidó.

Aquest any també es campionat de Catalunya per la federació d’atletisme i el nivell és alt, vull dir que el que ve aquí es perquè li agraden aquest tipus de curses, intenses i exigents.

Vaig sortir intentant anar de menys a més però em va costar molt, només de sortir ja és molt dret i tan sols a la part final hi ha algun lloc pla per poder córrer i fins i tot alguna baixadeta, però molt poc. Em vaig trobar desfondat de seguida, amb les pulsacions disparades i la respiració entretallada, vaig haver de concentrar-me, abaixar el ritme i mica en mica anar recuperant sensacions. Em van passar un pilot de corredors però mica en mica els anava pillant i a partir de mitja cursa em vaig començar a trobar bé i vaig disfrutar molt.

Fa dos anys vaig tardar 1hora 41 segons, aquest any vull intentar baixar d’una hora però que va, al final 1hora 1 minut i 2 segons, però va, per 20 segons ja està bé. També he baixat un esgraó a la classificació, l’any passat vaig quedar segon darrere el gran Jordi Martin i aquest any tercer M55.

Doncs res, una vertical més, amb una organització per part del JAB impecable i amb la implicació de la federació, amb classificació i trofeus en totes les categories, com ha de ser.

 

VERTICAL SANTA BÀRBARA, ANGLÈS.

M’agrada anar a aquests tipus de curses, a llocs on no he estat mai, que no conec res ni a ningú i deixar-me sorprendre, aquesta vertical sens dubte va complir totes les bones expectatives a aquestes incerteses. Una cursa de poble, senzilla però molt maca, dins de les activitats de l’aplec de santa Bàrbara. Una cursa per gaudir d’una bona escalfada si t’ho agafes fort i arribant a dalt amb el llum vermell encès.

4’5km amb gairebé 700+ que vaig fer amb 43 minuts pelats, posant la màquina a tot el que dóna, una vegada més. El dia abans vaig anar en bici i ens van sortir 136km, fent una llarga volta per passar precisament per Anglès també, pura coincidència.

Ja sé que el dia abans d’una cursa s’ha de descansar, o fer una petita activació, però que voleu que us digui, va anar així, i tampoc va anar tan malament. A l’escalfament em notava les cames carregades, normal, però vaig sortir i les sensacions van ser molt millor del que em pensava. Moments abans vaig estar mirant la cursa del Corte Inglés, on en @genisferrandez48 va quedar quart, anant gairebé tota l’estona amb els cap de cursa. Vaig sortir content per ell i pensant que això si que és córrer.

Vaig anar de menys a més i als llocs més drets encara vaig anar avançant varis corredors, més de quatre o cinc, entre ells la segona i tercera dona, a dalt un bon ambient de gent animant i una mica d’esmorzar i un beure per tornar a baixar trotant tranquil·lament.

Doncs res, un bon entrenament pel campionat de Catalunya vertical de dissabte que ve, moltes gràcies Anglès per aquest cap de setmana!

CURSA TRES COMARQUES, ALPENS

 

La cursa d’Alpens @cursa3comarques enguany a fet 35 anys, això no ho pot dir qualsevol, una cursa de poble, feta amb estima i sense pretensions, hi havia de ser-hi.

Em sembla que és de les poques vegades que m’apunto a una cursa en la versió “curta” havent-t’hi “la llarga”, fa unes setmanes a la mitja de Banyoles també ho vaig fer, no passa res, més val menjar poc i pair bé.

Amb 13km i 600+ que em van sortir, em vaig tenir prou per gaudir un any més d’aquest fantàstic indret. Aquesta cursa ja la vaig fer l’any 2009, 2019 i el 2022, aquest any a la curta també i el 2025, participant a la vertical.

Doncs això, corriols amunt i avall, trams de pista per enllaçar i algun lloc on es podia córrer molt, també vaig caminar una mica. En algun lloc un ambietassu de gent animant, amb una orquestra i tot, un bon esmorzar a l’arribada, tot plegat un dia genial. 39è i 5è màster. Gràcies Alpens!

10K LAREDO

 

No hagués dit mai que correria una cursa així, una cursa amb un nivell altíssim, tant, que el que faig jo no sé si se’n pot dir córrer. El guanyador va fer 26’55 i els 100 primers van baixar de 30 minuts, mare meva com corren! bé, de fet jo no la vaig córrer aquesta, si no la que van fer dues hores abans, la popular.

Em va agradar que fos així perquè vaig poder veure en Genís fer un 29’39 i també veure les arribades de tots els corredors, veure fer el rècord del Japó, el record d’Europa de dones amb un estratosfèric 29,50 i en definitiva veure els millors.

A nivell personal va sortir un 40’26, però no em va anar massa bé, vaig sortir massa ràpid i hi havia molta gent, vaig sortir de molt endarrere i vaig voler recuperar fent ziga zaga, total que el primer km a 3’40 i ja tocat per la resta de la cursa. Em va faltar gestió de l’esforç i estratègia, i es que tampoc he fet tants 10k i també s’ha de saber fer, però vaja, tampoc estic per fer gaire menys.

Però content de tot plegat, una cursa molt guapa, ràpida i en un indret ben maco. Un cap de setmana genial.

16ENA VOLTA A L'ESTANY

 

Fa dos diumenges vaig córrer la cursa de la volta a l’Estany, de 6’5km, un lloc que hi he fet molts entrenaments i que sempre m’agrada tornar-hi. La intenció era córrer la mitja marató, però últimament estic de rebaixes i ja no faig aquelles quilometrades que feia abans. La mitja aquesta la vaig fer fa 12 anys, quan anava cap a Porqueres i Camós, res a veure amb la d’ara.

M’ho vaig agafar com un test per els 10k de Laredo, i va sortir prou bé. Volia baixar de 4’/km i em va sortir a 3’59, així que genial. Sempre dic que en ser-hi ja en tinc prou, seguir entrenant i corrent, i sempre amb algun repte per davant, encara que sigui petit. Però també sempre dic que cada vegada costa més, ja ho sé, em repeteixo, però es que es la veritat. Cada any que passa, corrent, ja és un èxit, i no, no ploro, ans al contrari, super content de poder continuar.

Així que res, una matinal esportiva més, fent créixer i participant de l’esport popular en una cursa discreta i amb un resultat també discret però satisfet. Mentre tingui cames seguiré galopant.

MARATÓ DE BARCELONA 2026

 

Aquesta marató l’he fet set vegades 2007 (3’59), 2014 (3’10), 2015 (3’03), 2016 (3’10), 2017 (3’16), 2018 (3’05) i 2026 (3’18). Una marató et posa sempre al teu lloc, sempre, no perdona res i la d’enguany no va ser una excepció. Les darreres sis setmanes vaig entrenar poquíssim, trampejant lesions i molèsties vàries i em vaig posar a la línia de sortida, una vegada més, sense cap més intenció que acabar. Però la marató no t’ho posa mai fàcil i vaig haver de lluitar-la fins a l’últim metre.

Fa un airet fresc a Barcelona de bon matí, vaig amb els amics del CA Vic, cada un amb el seu particular objectiu, el meu no és cap altre que sobreviure. Vaig intentar entrenar-la “bé” però que va, al segon mes ja anava rustit, però vaja, que he sumat bones tirades i bones sessions a la pista i en veritat no “estamos tan mal”l.

Sortim al primer calaix, a darrere els keniates, al puntuar pel campionat de Catalunya i d’Espanya, ho fan així. Ja em va passar a la marató de Castelló  però no hi havia tanta gent, aquesta vegada tinc trenta dos mil corredors a darrere.

 Mare meva, a la sortida em passen per sobre i jo que intento anar al meu ritme però es molt difícil, em deixo portar i el primer km el faig a quatre i poc. M’atropella la llebre de 2’45 i milers i milers de corredors més ràpids que jo. Estic així fins al km 12 mes o menys. Tot bé, un pèl ràpid però tot al seu lloc.

Començo a gaudir de córrer, ritmillu i pim pam, m’encanta. Però de seguida m’atrapen els més ràpids del següent calaix, que havien sortit 10 minuts mes tard, cops de colze, alguna empenta i massa gent la veritat.

Passo la mitja amb 1h 36m, molt còmode, però al km25 ja vaig demanant l’hora. Al km 27 em vull morir i al 30 penso seriosament en abandonar, tinc les cames garratibades i el ritme ha baixat considerablement. I doncs? Que et pensaves gamarús? Però res, tiro del que se’m dona més bé; aguantar i patir.

Del 30 al 37 es un putu martiri, però encara marco parcials a 4’40, va, que només es tracta de paciència, però els últims tres se’m fan eterns i corro arrossegant els peus

 Però per fi arribo una vegada més a la línia de meta d’una altre marató, aquesta vegada no se’m neguen els ulls ni hi sé veure la èpica, simplement sento un gran alleujament i res més.

Però una vegada a casa em sento veritablement satisfet, he superat la meva 43ena marató, he patit el que no està escrit, però al final el que queda és un pòsit a l’anima molt difícil d’explicar.

Que perquè corro maratons? Doncs no ho sé la veritat, fàcil no és, i cada vegada costa més, però mira tu, aquí estic.

I res, al final 3h18m, 7è de Catalunya i 12è d’Espanya M55

Gràcies a tots, especialment a en Roger i en Mia que ens van fer un avituallament  collonut i felicitar als companys del CA Vic per una gran matinal.

MITJA MARATÓ DE BARCELONA

 

Diumenge passat vaig córrer la mitja marató de Barcelona, aquesta cursa ja la vaig fer el 2009 i el 2015, aquest any amb 36 mil corredors, una barbaritat, massa gent pel meu gust. Problemes per córrer, per moure’t abans i després de la cursa i problemes per tot. Un bany de masses en tota regla.

Esportivament va anar regulín, però més o menys va sortir el que venia a buscar. Vaig sortir una mica més alegre que a Granollers però de seguida una “quasi-lesió” que arrossego de fa tres setmanes no em va deixar obrir gas, de fet, venia d’una aturada de quinze dies i tot just acabava de reiniciar els entrenaments. Una inflamació al tendó del tibial posterior que em va fent la guitza.

Però vaig anar marcant bons ritmes a cada quilòmetre, llevat dels avituallaments, on havia de parar per poder beure. Aquesta moda de no donar ampolles es una merda, et donen un got amb dos dits d’aigua i jo m’ho foto tot per sobre, no sé beure així, la veritat, però vaja, és el que hi ha.

La zona del tendó em va anar molestant però va aguantar, i els últims tres quilòmetres se’m van fer llargs de collons intentant mantenir el ritme, però mes o menys ho vaig fer.

Al final 1:28’46, a 4’08m/km que ja està bé.

Aquesta setmana segueixo amb molèsties, em fa mal, la veritat, a més, de córrer malament, se'm va carregar la zona del maluc.

 Res, misèries de runner...

MITJA MARATÓ DE GRANOLLERS

 

Com a preparació de la marató de Barcelona, el diumenge vaig córrer aquesta mitja, bé, de fet, la corro gairebé cada any, aquesta va ser la meva 18ena vegada. Haig de dir que ha sigut de les millors que recordo, malgrat la pluja.

Vaig sortir molt conservador, a ritmes còmodes, potser una mica massa i tot, però vaig fer un progressiu tota la cursa, anant de menys a més i acabant molt sencer i a ritmes per sota de 4. Al moment de sortir feia molta mandra la veritat, notar com l’aigua t’entra pel clatell i et baixa per l’esquena, però una vegada vaig arrencar ja no hi vaig pensar més amb la pluja. Vaig sortir sense escalfar, cosa que no faig mai, només la distància del cotxe a la sortida.

Els km em passaven ràpid i amb un no res ja era a la Garriga, de tornada vaig fer alguna apretadeta però sense flipar-me i a la llarga recta fins a l’arribada vaig gaudir moltíssim, em vaig trobar en Genís que em va acompanyar un trosset i em va fer córrer ràpid els últims km. Tot va anar rodó.

El pitjor va ser la tornada cap al cotxe, es va tornar a posar a ploure amb ganes i no el trobava, anava fent carrers amunt i avall, moll i cansat i que va, no recordava on collons l’havíem aparcat, al final vaig haver de trucar que em vinguessin a buscar, sóc un desastre...

Vaig fer 1h 31m, que per ser un entrenament ja està bé, si m’arribo a apretar els cargols baixo de l’hora i mitja sobradament, però no calia, aquesta setmana cal seguir entrenant, si la puta pluja para algun dia...

El millor poder compartir amb els companys del CA Vic, arribar a casa sencer i sense molèsties i poder seguir corrent.

Va! Gas!

LA TORRONADA