SPARTATHLON (1)

 

Doncs això, tot ok.

 Estic preparat per aquests tres mesos vinents, on córrer serà l’activitat principal, matí i tarda, l’Spartathlon m’espera. De fet, havia de començar fa un mes, però una lesió al tibial posterior no em deixava entrenar com a mi m’agrada i ho he hagut de posposar. Al maig també vaig tenir notícies del pneumòleg, que em va dir que tenia i una important reducció de la capacitat pulmonar, suposo que 34 anys de bomber i ex-fumador no hi han ajudat, però no passa res, això tampoc m’aturarà, no em farà variar ni un centímetre  la meva relació amb el córrer.

Doncs va, aquí estic, disposat a donar-ho tot una vegada més, arribaré on arribaré, no ho sé, però jo hi posaré tot el que tinc, per començar, aquest mes de juliol, vull fer 500km.

Tenir un objectiu d’aquesta envergadura va més enllà d’un repte esportiu, cal una relació amb un mateix molt especial i un grau de compromís molt gran. Es un acte totalment egoista i que no transcendeix absolutament en res, només en les pròpies expectatives, que si haig de ser sincer, no són gaire elevades.

Però ho intentaré, 7 anys després. A per la triple corona, ara si.