temes

13 de maig 2024

REFLEXIONS POST BACKYARD

 


Ha passat només un dia des de la Backyard i el meu cap està ple de coses que tenia ganes de compartir.

Jo crec que el que em va passar es que no vaig tenir prou ganes de lluitar-la, jo sé que puc fer molts més quilòmetres, 134 tampoc son tants i moltes vegades he sobrepassat aquesta distància i amb menys temps. També sé i que una vegada el cap et diu que prou, al cos encara li queda moooolta energia. El que passa es que sobrepassar aquest punt té conseqüències, estar quinze dies o mes per recuperar, estar al llindar de fer-se mal o directament lesionar-se. Aquestes conseqüències ara mateix no estic disposat a assumir-les, el meu objectiu es tornar a Grecia al setembre i guanyar una Backyard no entra als meus plans.

Si que es veritat que a priori anava a per totes, o això creia, perquè una vegada van començar a venir maldades, vaig rendir-me a la primera. Lo del bassó ho hagués pogut gestionar diferent, ho sé, però va ser l’excusa perfecta per abandonar. Varis corredors em van dir que em donaven com a favorit, no sé quina fama dec tenir, però en aquest cas en van ben equivocar.

També es veritat que els altres dos corredors que van quedar a la volta 18 se’ls veia forts i amb ganes d’arribar fins al final. Jo ho hagués fet diferent, corrent junts a cada volta, esperant-nos si cal, xerrant, compartint...però em vaig trobar dos corredors amb ganes de guerra, cada un al seu aire, sense interactuar gaire i jo no ho veig així, ep! no es una critica, es una altre manera de veure-ho.

Per a mi el córrer es molt més que una marca o una posició, sempre ho he dit, i d’aquesta cursa valoro molt més totes les hores que vaig estar amb tots els corredors, les xerrades, els comentaris, les pauses, les mirades i els silencis i la germanor que no pas haver-m’hi deixat la pell.

I també, com no, donar les gràcies a la Fina, em va fer una assistència professional, em va fer arròs, té, bocates, em va anar a comprar vichy i va estar amb mi tota la nit. Es un sol de noia i sense ella no sóc res.

I ja està, demà reinicio els entrenaments i a veure si puc anar sumant i incrementant quilòmetres setmana a setmana. L’Spartathlon m'espera!

Arxiu del blog