I una setmana després de l’Spartathlon, amb les cames una mica tocades encara, em torno a embolicar amb una altre cursa. La veritat es que no vaig saber dir que no, tot i no saber com em respondria el cos i de si estaria recuperat, però vaja, que només es viu una vegada home!
Vaig a anar a parar amb un equip fantàstic,
super ben avinguts, super bon rotllo i tot i que em van portar amb el ganxo tot
el dia, vaig sobreviure a les cinc etapes i vaig complir, a més, ho vaig fer
gaudint com mai, del recorregut, del paisatge, de formar part d’un projecte que
es molt més que una cursa.
Em vaig tornar a sentir corredor, controlant
l’esforç, sabent regular i sobretot compartint estrebades i també riures i bons
moments. L’equip de suport fantàstic i tot plegat per una bona causa.
Gràcies Kriter per deixar-me formar part
d’aquest equip, ho he gaudit moltíssim i aquest Oncotrail el recordaré sempre.
Seguim!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada