MITJA MARATÓ DE GRANOLLERS

 

Després d’estar un mes parat vaig tornar a arrencar i la veritat es que massa ràpid: a puño roscao i aixecant roda, i és clar, arrencada de cavall, parada de burro...

 Fa dos dissabtes em vaig fer un enquinç al turmell i vaig seguir entrenant com si res i això va derivar amb altres problemes. Si es que “a perro viejo todo son pulgas”, així que amb només dos rodatges de 15 km, amb mals per tot arreu i apa, cap a fer una mitja.

Però no passa res, faré el que pugui. Es la meva dissetena participació a aquesta cursa i la vegada que he tardat més, però venint d’on venia, no es pot demanar més. Saludo amics i coneguts arreu, escalfo una miqueta, no gaire, i cap a la sortida.

Em poso al calaix de 1h 30-1h 40, surto molt tranquil, a 5m/km, gaudint d’una multitudinària matinal esportiva que tan bé conec. Van saltant molles i cargols i deixo una fumera negre i espessa al meu darrere, però content de ser aquí.

Em fa mal el gluti però res greu de moment, però al km 9 ja em va demanant l’hora. Desprès de la Garriga apreto una mica i em passa bastant. Corro a 4’20- 4’30 i encara tinc una miqueta de gas, però trobo a faltar el no haver fet quilòmetres. Però Bueno, estic gaudint de ser-hi, em torno a sentir corredor i algun km el faig a 4 i poc, res de l’altre mon, ja ho sé, però per a mi significa molt.

I al final encara tinc força i adelanto a moltíssima gent, anant de menys a mes tota la cursa i arribant bastant bé. Amb un temps molt discret però sabent que això es pot millorar.

I es que se’m fa difícil assumir que cada vegada costa més, que córrer, amb els anys, et va desgastant i atrotinant per tot arreu, que el que abans era fàcil ara es difícil i que si s’entrena al 40% doncs es competeix al 40%. Però estoy en ello...