UN MES SENSE CÓRRER

 

L’últim dia que vaig sortir a córrer va ser el 31 de desembre, des de llavors, tot el mes de Gener he estat parat. De fet, ja feia mesos que tenia males sensacions, que arrossegava molèsties i dolors varis i el millor va ser parar.

Tot aquest mes de Gener he estat amb un dolor indeterminat al maluc, fins hi tot he estat de baixa laboral i molt cardat, la veritat. Però a les ressonàncies  i a les radiografies no s’hi veu res, res de res, m'hi esperava trobar una artrosis de cavall o jo que sé, però res. Així que mica en mica m’ha anat marxant i ara estic molt millor.

De fet, tinc varis fronts oberts, problemes físics i de salut que no em deixen fer amb normalitat. Però al final, aquesta nova normalitat es la que és, i no cal donar-hi més voltes; amb el que tinc, faig el que puc, i ja està. El que es important es no perdre la dignitat, ploriquejar no serveix de res i sempre s’ha d’intentar ésser optimista, revolcar-se en el fang no porta enlloc.

Però aquesta parada m’ha anat molt bé, m’he reiniciat, he desconnectat de tot, de córrer, però també de la gent, de les curses, de les xarxes i dels grups de wats app. M’he desentrenat fins al final i m’he oblidat de l’esport que feia molts anys que no ho feia.

Però ara ja torno a ser aquí, tinc agulletes d’ahir i d’abans d’ahir, i mica en mica estic tornant, amb nous reptes i ganes renovades. A veure fins on arribo, de moment avui he fet la preinscripció per l’Spartathlon...