Portava tot l’any sentint a parlar a la Laia
d’aquesta cursa, així que aprofitant per estar uns dies de vacances, cap a
França que anem. Aquesta es un tipus de cursa que m’agrada molt; una cursa de
muntanya, a la muntanya, amb desnivell, però per asfalt, com la pujada a coll
de Pal, al coll de Barraques, o al Pico Veleta, totes elles exigents i
maquíssimes.
Aquest mes de Juliol em vaig proposar córrer
500 km com a preparació per a les 100 milles d’aquí 15 dies, i aquesta cursa,
la de la Bonette, no la vaig preparar específicament, simplement estava a dins
dels entrenaments d’aquests 500km.
No sé si en tindré prou, però la veritat es que
he acabat bastant rustit: encadenar quatre setmanes amb mes de 120km a les
potes i a més afegir-hi una sortida en bici de 150km cada setmana m’ha deixat
tou, així que aquesta cursa a final de mes ha sigut com posar un punt i final i
donar per finiquitat l’entrenament.
Sortida a les 7 del matí del bonic poble de Saint
Etienne de Tinée, conec el circuit perquè el divendres el vam anar a fer en
bici i el dijous vaig fer els últims 8km corrent, així que cap sorpresa. 26km
de pujada amb un desnivell de 1600m fins al cim de la Bonette a 2800m, too p’arriba...
Sortim junts amb la Laia però ella té un punt
més de velocitat i mica en mica em va marxant, els primers quilòmetres són de
“falso llano” però de seguida comencen les rampes i els quilòmetres al 7 i al
8%. Es tracta d’agafar un ritme prou ràpid i que les pulsacions no es disparin,
cosa realment difícil, i més quan vas cansat de tot el mes, però bueno, jo no
he vingut aquí a competir, simplement vull gaudir de la cursa, de l’indret i de
tot plegat.
A cada revolt veig la Laia més lluny, es una
gran corredora i ho farà bé, ho sé, he entrenat molt amb ella i he fet moltes
curses i es tot un referent per a mí i una font d’inspiració, però jo avui no
acabo d’anar bé, no trobo el ritme i em noto cansat.
Mica en mica però, les bones sensacions acaben
arribant i a la segona meitat de la cursa començo a anar còmode, vaig passant
corredors i quan me’n adono ja estic a la rampa final, un 15% i a 2800m+ que et
deixen planxat, però res, això ja ho tinc, al final se’m ha fet curta i tot.
2 hores i 45 minuts, 39è classificat i 3er de
iaios, i la Laia tercera fèmina amb 2h 33m
Doncs res, una nova descoberta, una cursa
xulíssima en un indret preciós, i es que córrer a França cada vegada m’agrada
més, aquí les curses són populars de veritat, sense tanta parafèrnalia ni
tantes collonades, de fet, 40 edicions no ho pot dir qualsevol.
Va! Pròxima parada: 100 milles, de França, per
descomptat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada