Al final el sorteig de l’Spartathlon no m’ha
tocat, i quasi que m’han fet un favor, no crec que pogués aguantar tota la
càrrega d’entrenament un any més, definitivament passo pàgina, i les meves
aventures a Grècia queden en un passat llunyà, arxivades a la maleta dels grans
records.
Però sempre queden reptes per fer i il·lusions per
complir. L’any que ve em jubilo i volia gastar la ultima bala, volia anar al
marató de Sables. M’ho he estat mirant i he donat moltes voltes i al final...doncs
tampoc hi aniré. Val una pasta i a més, es una cursa on la logística es importantíssima;
has de gestionar tot el material i el menjar i jo amb aquestes coses sóc molt
dolent, el tercer dia ja no sabria ni com em dic, així que res, ho deixo córrer
també, de moment.
La veritat es que cada vegada em costa més, córrer
et va desllorigant tot l’esquelet i haig de mesurar molt bé els meus esforços. Sense
anar més lluny, la passada marató em va deixar bastant tocat i m’ha costat molt
de recuperar.
Tocat però no enfonsat, així que ja he trobat
un altre repte per l’any que ve, es tracta d’una cursa que dona tota la volta
al llac Balatón, a Hungria, 211km.
I res, a
veure si hi arribo, de moment aquest dissabte correré una altre Backyard, la
setmana següent al Montcaro i l’altra al Monteixo. La il·lusió no l’he perdut i
sempre hi haurà un lloc per anar a córrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada