SEMI MARATHON DU MONT VENTOUX

 

Una altre cursa xulíssima, a un lloc mític del ciclisme, aquesta vegada corrent i com l’any passat al coll de la Bonette, a un tipus de cursa de muntanya, a la muntanya, però per asfalt. El divendres el vaig fer en bici i ja vaig veure que la cosa no seria fàcil, a més, porto una bona setmana de tralla: dilluns una marató, dimarts 12km, dimecres 15km pel matí i per la tarda la cursa 7 portals, el dijous 12km, el divendres 53km amb bici i dissabte 14km més, total que diumenge ja estic una mica rostit, però ja ho farem...

Sortida del poble de Bédoin i els primers km son de “falso llano” però de seguida comencen les rampes al 10%. Mare meva quina suada estem fent, per la nit a plogut i hi ha molta humitat. Atrapo la Laia que havia sortit davant meu, està una mica en baixa forma i ella es la culpable de que estigui aquí. Anem fent, tot cara amunt, la carretera no dóna treva ni un sol metre.

Veig que tinc una mica de gas i la deixo una mica enrere, vaig amb les pulsacions disparades i vinga pujar, ajudant-me amb els braços i tirant de bessons. Es un córrer molt diferent que al pla, m’agrada córrer així, però no pots afluixar ni un moment. 21km així es fan molts llargs, però m’encanta, aquestes curses son un veritable divertimento per a mi. Quan falten tres o quatre quilòmetres em comencen a venir rampes als bessons, ja quasi bé no puc córrer, vaig molt atrancat, però que hi farem, ho faig com puc.

Em passa la Laia i no la puc seguir i arribem al cim del Mont Ventoux amb 15 o 20 segons de diferència, amb el bessons al clatell però super content. Acabo la setmana amb 125km i bastant bé, tot al seu lloc. 

Vinga seguim, gas a la burra!