EL TAST

 

Avui he anat a córrer un 10K, el Tast de la mitja, aquesta cursa l’he fet quatre vegades, el 2017, 2019 i 2021, passen els anys i cada vegada costa més córrer a ritme, però la veritat es que m’ha anat bastant bé. He sortit per sota de 4’ el km i algun km l’he fet per sobre, però al final 40:38 i amb molt bones sensacions.

De bon matí fa un dia gris i fred a la Garriga, em fot una mandra del quinze posar-me a córrer, però de seguida em passa, escalfo amb l’Albert i surt el sol i tot. Em poso al calaix que em toca però vaig avançant una mica que no vull patir els taps de sempre. 3000 corredors és molta gent i la sortida es estreta.

Primer km bé, tot baixada, la màquina puf puf, grinyola però les cames van soles. El més important es gaudir, controlar el ritme i no deixar-se portar per l’entorn. Podria anar un punt més però m’estimo més guardar. Passo el km 5 amb 20:20, tot al seu lloc, estirant la gambada, mirant endavant enllà. M’encanta.

Puc mantenir el ritme, vaig relativament còmode i apreto una mica el gas, les cames responen i quan me’n adono ja estic arribant. Ara penso que hagués pogut arriscar una mica més, però vaja, que val més menjar poc i pair bé...

Doncs això, fer un 10K amb 40 no és res de l’altre món, però jo content, perquè ser-hi per mi ja és molt i acabar amb gas doncs molt millor.