EL TAST DE LA MITJA

Ahir vaig córrer un deu mil, una distància que he fet poques vegades i la veritat es que no estamos tan mal, perquè, sincerament, pensava que sortiria molt pitjor. A principis d'any corria un deu mil també, a Torelló, amb un temps de 39:41 i ara, quant encara no fa un mes que vaig acabar la Spartathlon, i tot just fa quinze dies que entreno, quatre sèries i quatre voltes ràpides i apa...a córrer...

I no és que sortís un temps estratosfèric, però amb aquests antecedents i amb cinquanta anys fets...38m 38s en un 10000, no està tan malament. Sempre dic que córrer per sobre de quatre minuts al kilòmetre, no és córrer, es trotar, em va sortir una mitja de 3:50, així que molt content.

Les sensacions va ser bones, els tres primers kilòmetres a 3:40, després em vaig relaxar una mica, corrent a batzegades com ho faig jo, i sense patir gaire em vaig trobar al kilòmetre vuit com si res, un parell de repetjons i arribada a les pistes de Granollers molt sencer i encara amb cames.

Bona matinal amb els companys d’entrenament del club atlètic Granollers, bona rustida i bon entrenament. Mica en mica anant recuperant sensacions i a tornar-me a il·lusionar...perquè això del córrer no s’acaba mai, sempre hi ha camí per fer, reptes per superar, somnis per complir i coses a aprendre, però del que estic segur és que sempre disfrutant.