EL TAST

 

I avui, un 10k, vinga va, encara que sé que no estic en el meu millor moment, però farem el que podrem. El Tast de la Mitja, una cursa poligonera i més aviat lletjota, però amb les actuals circumstàncies no es pot demanar més.

Només d’escalfar ja em noto buit, després de rodar mitja hora faig quatre rectes i les sensacions son horribles, de fet, fa tres dies que vaig passar una gastroenteritis molt forta i encara estic tou.

El dimarts, quan vaig acabar l’entrenament amb el grup de fanàtik, a l’arribar a casa, vaig tenir una diarrea descontrolada i uns espasmes a l’abdomen, que em vaig acollonir. Amb les hores la cosa no millorava i vaig acabar a urgències, enxufat al suero i medicació. Vaig quedar planxat, deshidratat i fet mistos. A les tres de la nit em van deixar marxar a casa, una mica millor però amb un rebombori als budells que allò semblava un ramat de gripaus famèlics.

En fi, coses que passen. Així que avui corrent a 4’ i pico i encara gràcies. Sortint des de  l’últim calaix, amb els populars populars, i sabent que es tracta de córrer, a les dures i a les madures, ja vindran temps millors.

Jo no he sigut mai ràpid però al final 41:59, sense patir gaire, un temps de merda però ja m’està bé, s’ha de saber estar amb tot el que hi ha i a tot arreu, i per tot el que estic entrenant corrent últimament es suficient.