VERTICAL SOBREPUNY

Ja sé que un quilòmetre vertical no entra dins la preparació d’un triatló, però vaja, a mi no em ve d’aquí. Es tracta de passar-ho bé i no prendre-s’ho gaire seriosament, al capdavall, és esport, res important, i el que no vull es haver d’estar-me’n de fer el que em ve de gust.

M’encanten aquestes curses explosives, posar el motor a màxima revolució i intentar no entrar a la zona vermella, regulant, però sempre al màxim del que un pot donar.

Pujada al cim del Sobrepuny des de la Nou de Berguedà, 800 metres positius en 3’5 km, no es que sigui molt, n’he fet d’altres de mes llargs i mes drets, però per no haver-ho entrenat gairebé, ja està bé. Aquesta cursa ja hi estava apuntat l’any passat però al final es va suspendre, com moltes d’altres vaja, de fet, fa més d’un any de la ultima cursa i la veritat es que ja en tenia ganes.

Sortim de quatre en quatre però bastant seguits, això fa que pel corriol estret de pujada es faci algun tap, corredors més ràpids que han d’anar passant gent i de més lents que els empenyen pel darrere.

Una boira i molta humitat conforme ens anem acostant al cim, les cames en cremen i me les noto carregades de la ultima tirada llarga de fa tan sols quatre dies, el cor que sembla que hagi d’explotar i la suor que em regalima per la cara, m’encanta.

Al final 42:20, i 6è de categoria màster, un temps discret però sabent que encara puc rascar uns minuts. Si tot va bé, d’aquí un mes tornaré al KV de Barruera, a veure si ho preparo una mica, però sense descuidar el putu ironman de finals de Maig que ja se’m està fent pesat, tanta bici i tant nedar...gas!