Avui he fet un triatló olímpic, pim pam. La
intenció es nedar 1500m, 40km de bici i 10k corrent, tot seguit, és a dir, una
cosa darrere l’altre...
A les deu del matí ja estic nedant a la piscina
i m’he deixat la bici i les coses per córrer preparat al cotxe. Nedo al costat
de dos triatletes, un per banda, que van a tota hòstia, però vaja, jo anar
fent. Em noto els braços carregats dels 5000m nedats d’ahir, però tot i així em
surt una mitja de 1:54 els 100m, 28minuts. Bueno ja està bé.
Surto esperitat de l’aigua i faig una transició
el més ràpida que puc, però entre canviar-me i anar a buscar els cotxe, la
bici, les cales i tot plegat hi estic més de 7 minuts. Començo a pedalar amb
ganes, fot un fred que deu n’hi dó, el sol tapat de núvols i 8 graus només.
Trio una ruta fàcil i planeta, vaig improvisant
carreteres per quadrar 40km exactes. Les cames em cremen però per dins estic
enfredorat de l’aigua.
A mitja alçada de la carretera de Santa Eugènia
em passa un camió carregat de porcs a pocs metres, la mare que el va parir! I
poc després un hundai blanc em passa a un pam. Cagomlaputa si l’enganxo li
rebento el cap!
Va David, no t’estressis i tira palante.
Lateral de la C-17 amunt, i avall. Amunt i avall, voltes per Vic sud i això ja
ho tinc.1h 27m i una mitja de gairebé 28 km/h. Prou bé, tret del susto amb els
cotxes i el putu camió.
Una altre transició lenta, 5 minuts ben bons.
Quant baixo de la bici tinc els peus glaçats, em poso les bambes i ara vé quant
el maten... collons que es dur això! Entre els peus freds i les cames de fusta
vaig molt encarcarat. Intento córrer a ritme però no tinc cames. Vaja, això de
les transicions al triatló ja ho té això, així que paciència i mica en mica. Em
noto el bessó que fa dies que em demana l’hora, i el taló que també em molesta,
però faig els 10km bastant còmode. No em complico la vida i faig 5km d’anar i
cinc de tornar pel mateix lloc, i em surten 48 minuts i escaig, a un ritme de
4:49.
Total: bé, content, ha sortit més o menys com
tenia planejat.
Conclusions: el triatló és més que la suma de
tres esports, les transicions són molt importants i s’han d’entrenar també.
Vinga va, seguim aprenent i experimentant, això
es divertidíssim,
gas a la
burra!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada