TRIATLÓ

 

Aquest matí a la piscina, he sentit per fi que fluïa amb l’aigua, porto des de l’Octubre picant pedra, metres i metres nedant i tot just avui he notat que estava guanyant una mica, només una mica, però suficient per no sentir que estic en un lloc hostil, amb la respiració entretallada i el cos fred. Dos minuts al cent metres, 20 als 1000, i no surto d’aquí, però almenys ara vaig còmode.

De fet avui, havia d’anar a nedar al mar, però una invasió de meduses que ha entrat amb la llevantada, a tot el litoral, m’ha fet avortar. No passa res, un altre dia.

I es que entrenar un triatló es francament difícil. Sempre dic que jo no sóc ciclista, ni nedador, ni encara menys triatleta, jo sóc corredor, però ves per on amb les meves circumstàncies actuals em veig abocat a diversificar els entrenaments. Si no puc córrer gaire, doncs a pedalar i a nedar, i així he arribat fins aquí, vet aquí...

Demà toca tirada llarga amb la bici, a veure si puc fer mes de 150km. I demà passat a córrer una mica, intentar agafar ritme de creuer amb el cansament acumulat, i després a nedar, i després tornem a començar amb la bici, i córrer, i nedar...

Per la setmana que ve, tinc pensats uns entrenaments molt engrescadors, ja que la cosa dóna per molt i la veritat es que m’ho estic passant super bé. No en tinc ni puta idea, entreno per sensacions, sense mètode ni programa, a la brava, com sempre he fet, amb els meus errors i els meus encerts i això encara em motiva més. 

A tothom que li explicat que estava entrenant per fer un ironman m’ha fet la mateixa reflexió: tu rai, que estàs acostumat a la llarga distància...Si si, es veritat, però també sé que no regalen res, que s’ha d’entrenar molt i posar-hi quelcom més que voluntat; focalitzar l’objectiu, passió, i sobretot grans dosis d’entusiasme.

I amb aquestes estic, cada dia, aprenent molt i tossut com sempre.

Va!