temes

8 de març 2021

AIXÍ ANEM...


 

Tot va començar a finals d’estiu amb un mal d’esquena mentre dormia, un mal punyent a la zona baixa que em despertava per la nit, de dia anava fent però amb molèsties. Vaig començar un reguitzell de visites mèdiques...capçalera, traumatòleg, rx, ressonància, anàlisis, reumatòleg...més ressonàncies, anàlisis...entre mig de tot això em van dir: “em de descartar un tumor o una infecció”... total, que amb tot això del covid, encara estic pendent d’un diagnòstic definitiu.

De mentre jo vaig entrenant, tot el que em deixa l’esquena i totes les molèsties associades, el peu, el genoll... perquè pel que sembla, pot ser un procés inflamatori d’una malaltia reumàtica,  

I tant es així que des de el u de gener no he parat ni un sol dia i molts doblo entrenament, i ja posats, m’he proposat no fer-ho durant un any. Em refereixo a entrenar de córrer, bicicleta btt i de carretera, nedar, i si no, mínim una hora de treball de força o simplement caminar. De fet, al rellotge esportiu que porto, hi trobo a faltar moltes activitats que realitzo i que no comptabilitzo com a entrenament com ara: “cortar leña”, “ir a buscar una bala de paja i descargarla a mano” o bé “arreglar las pezuñas al burro” que també cansen i et posen fort, en fi, tot suma....

Així que cada dia pujo una activitat a l’strava, o dues, i em motivo amb el dia a dia. També m’he inscrit a un ironman, mira tú, porto molts anys volent fer-lo  i ara em veig amb cor, ja veurem si tot plegat es pot materialitzar. Perquè la veritat es que trobo a faltar posar-me un pitrall, doncs ja fa un any de la última cursa. En aquest cas, serà diferent, només vaig fer un half fa deu anys i em va semblar una cosa molt difícil d’entrenar i ara, i amb poc temps, m’haig de posar les piles i nedar i pedalar com un cabró, córrer poquet, de moment.

També he començat a fer dieta, prendre suplements i coses d’aquestes, a partir dels cinquanta s’ha de fer un pas més, si no, et quedes enrere.

Entre mig de tot això he passat el covid, totalment asimptomàtic, i així estem, trampejant problemes de salut però amb ganes d’esport i competició, conscient que he començat una nova etapa i que no sé on em portarà. Més o menys com tothom, vaja, sortejant aquests temps estranys que ens han tocat viure.

Salut!

 


.

Arxiu del blog