MUNTANYOLA

 

Ens agradi o no, Muntanyola no es un poble “normal”, i no ho dic en sentit negatiu, però si que es veritat que pateix problemes que altres pobles no tenen. El seu format d’urbanització té els seus avantatges i els seus inconvenients i per molt que ens esforcem i en “Peyu” digui el que digui, sempre serà el que és.

Ara bé, està a les nostres mans convertir el nostre “poble” en un lloc més agradable per viure-hi.

  Un dels problemes associats a aquest format, a les parcel·les i terrenys de grans dimensions, són els gossos. Segurament estareu d’acord amb mi en que el gossos, així en general, representen una molèstia o directament un greu problema.

Des de gossos abandonats provinents d’altres municipis, a lladrucs insistents a tot hora, passant per gossos voltant pels carrers, de nit i de dia, soroll i crits arreu...

A un gos se li pot ensenyar gairebé qualsevol cosa, a buscar droga, explosius o tofònes, a guiar una persona invident o a menar un ramat d’ovelles. Es igual, la seva intel·ligència està més que contrastada i a través d’una bona educació pot esdevenir un ser increïblement eficaç i eficient en la seva tasca, i pot ser, a més, un animal que ens acompanyi i ens faci la nostra existència, i la seva, molt millor.

Els gossos de Muntanyola sembla que la seva única finalitat a la vida sigui bordar. Bordar a tota hora. Sense cap mena d’estímul ni educació, es l’únic que saben fer.

Passejar pels carrers de Muntanyola es converteix en un veritable repte per les nostres orelles, els lladrucs es succeeixen d’una casa a l’altre, amb un, dos, tres o més gossos a cada una. Viure aquí s’ha convertit en un suplici, cada dia sentir a bordar cents de gossos, el del veí i el de més enllà. Contaminació acústica en diuen, migdiades frustrades i nits d’estiu insuportables...una situació totalment impensable en una ciutat com Vic, per exemple, i ja no parlo de països com Holanda o Bèlgica...

Amb tot, molts veïns i propietaris d’aquests animals, veuen la situació com a “normal”, cony! Que fan els gossos? Bordar, no?

Doncs no. A mi m’agradaria que Muntanyola fes un pas endavant, que es convertís en un lloc agradable i on el respecte i la llibertat al silenci sigues prioritària.

Jo no sé quina és la solució a aquest problema, francament. Les sancions i les prohibicions poden ser un camí, però crec més adient pedagogia i educació. Des de l’ajuntament cal ser valent i encarar el problema. Em consta que hi està treballant, però queda encara un llarg camí per recórrer. Per una societat més moderna i civilitzada.

Com he sentit a dir per les xarxes, d'una persona molt compromesa: tenir animals no et converteix en millor persona, cuidar-los i educar-los si.