Estava inscrit a
l’ultra del Montseny, als Matxos, al kv+ de Barruera, a la Quebrantahuesos...i
moltes més, i més recentment al trail de Llèmena, que tampoc ha pogut ser.
De
fet, quasi que m’han fet un favor, perquè ara mateix, només vaig a córrer un dia
a la setmana i encara gràcies, perquè l’endemà no puc quasi ni caminar. Porto
arrossegant una fascitis al peu que m’està matant, tots aquests mesos em deixava
fer però amb molèsties, fins que ja arribat el moment de parar i a veure com ho
trampejo.
No passa res, he sortit de moltíssimes lesions i aquesta en serà una
més. Sé del cert que tornaré a córrer, però ara toca això.
Per fer-me passar la
pena m’he comprat una bici de muntanya i estic gaudint com mai, surto quasi bé
cada dia a descobrir camins, corriols, i a perdre’m per aquests mons de Déu, ni
gps, ni rutes, ni hòsties, el que surti... i la veritat es que disfruto
moltíssim.
I també vaig a nedar, piscina amunt, piscina avall, fins que el cor
em diu prou, vet aquí la meva vida esportiva...
Perquè, si haig de ser sincer,
això de córrer amb mascareta i amb tots aquests protocols de seguretat no em ve
gens de gust. Gens. Tot això que estem vivint actualment amb la merda del covid
dels collons, no ho porto gaire bé, la veritat, i tota aquesta parafarnàlia a mi
em va una mica gran.
El món de l’esport i en el meu cas, el popular, crec que ha canviat
i canviarà, o directament desapareixerà, però a mi ara mateix ja m’està bé. Van
passant els dies, les setmanes, i els mesos i això cada vegada s’embolica més i
no hi veig futur. La nova subnormalitat acabarà essent normal, però s’emportarà
per davant moltes coses, entre elles, les curses...que hi farem...
1 comentari:
jajajajjaja molt bo
Publica un comentari a l'entrada