Porto tota la vida sentint a parlar d’aquesta cursa i feia molt temps que la volia córrer, bé, córrer es un dir, perquè 1685 metres de desnivell positiu amb només 3’6 km no dóna per córrer gaire.
Així que sortida d’Àreu a les sis de la tarda, amb una meteorologia una mica incerta i cap al Monteixo (2905m.) sense por. Els primers 500+ son una veritable paret, em trobo prou bé, i he posat la màquina a tot el que dóna, que no es molt, però vaja, faig tot el que puc. Fa tan sols una hora que ha fet un bon ruixat i hi ha molta humitat, foto una suada que quedo xop amb un moment, la suor em regalima per la cara i sento el cor a bategar com un tambor a dins meu, les cames em cremen i esbufego com un búfal. M’encanta.
A partir dels 1000+ la pujada es suavitza una mica i afluixo molt, els de davant em queden lluny i pel darrere tampoc hi veig ningú i sense adonar-me em vaig relaxant. De fet he pillat una mica de pàjara, però res, beg aigua i torno a apretar tot el que puc, porto una hora i encara el que queda.
Em trobo una noia animant i em diu: queda el que veus! i ja veig el cim enllà, molt enllà, costarà d’arribar-hi, però no em desanimo i faig l’últim esforç, vorejo una pala de neu i marco una arribada amb 1h 47m, bastant sencer malgrat tot.
Una cursa xulíssima, amb molts amics i una organització inpecable i tot un poble abocat a l’esdeveniment, de totes les verticals que he fet, que n’he fet moltes, aquesta és sense dubte “LA” vertical.
I al final, sense esperar-m’ho, tercer classificat de màster 50, però això és irrellevant, amb sortir i arribar sencer em dono per satisfet, perquè la baixada va ser molt pitjor que la pujada, vaig arribar a baix amb les cames de fusta i demanant l’hora, se’m va fer bola, la veritat...
Una cursa més, per gaudir de l’esport, de la muntanya, dels amics i de la vida, va!
Així que sortida d’Àreu a les sis de la tarda, amb una meteorologia una mica incerta i cap al Monteixo (2905m.) sense por. Els primers 500+ son una veritable paret, em trobo prou bé, i he posat la màquina a tot el que dóna, que no es molt, però vaja, faig tot el que puc. Fa tan sols una hora que ha fet un bon ruixat i hi ha molta humitat, foto una suada que quedo xop amb un moment, la suor em regalima per la cara i sento el cor a bategar com un tambor a dins meu, les cames em cremen i esbufego com un búfal. M’encanta.
A partir dels 1000+ la pujada es suavitza una mica i afluixo molt, els de davant em queden lluny i pel darrere tampoc hi veig ningú i sense adonar-me em vaig relaxant. De fet he pillat una mica de pàjara, però res, beg aigua i torno a apretar tot el que puc, porto una hora i encara el que queda.
Em trobo una noia animant i em diu: queda el que veus! i ja veig el cim enllà, molt enllà, costarà d’arribar-hi, però no em desanimo i faig l’últim esforç, vorejo una pala de neu i marco una arribada amb 1h 47m, bastant sencer malgrat tot.
Una cursa xulíssima, amb molts amics i una organització inpecable i tot un poble abocat a l’esdeveniment, de totes les verticals que he fet, que n’he fet moltes, aquesta és sense dubte “LA” vertical.
I al final, sense esperar-m’ho, tercer classificat de màster 50, però això és irrellevant, amb sortir i arribar sencer em dono per satisfet, perquè la baixada va ser molt pitjor que la pujada, vaig arribar a baix amb les cames de fusta i demanant l’hora, se’m va fer bola, la veritat...
Una cursa més, per gaudir de l’esport, de la muntanya, dels amics i de la vida, va!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada