MITJA MARATO DE BARCELONA

LA NIT DE DIMECRES A DIJOUS EM DESPERTO SOBRESALTAT A LES 5 DEL MATÍ AMB LA CAMA GARRATIBADA, NO SÉ SI ESTIC SOMIANT O ESTIC DESPERT, REACCIONO I SALTO DEL LLIT AM EL BESSÓ TOTALMENT CONTRACTURAT, A PEU COIX, VAIG DONANT SALTS PER L'HABITACIÓ FINS QUE EL DOLOR VA MINVANT, COLLONS QUIN MAL!, QUÈ HA PASSAT?. NO SÉ, M'ESTIRO I AL CAP DE POCA ESTONA ,M'ADORMO. L'ENDEMÀ AL MATI, AL POSAR ELS PEUS A TERRA M'ADONO DE QUE NO HA SIGUT UN SOMNI, ENCARA EM FA MAL, PERÒ AL LLARG DEL DIA DESAPAREIX. DURANT LA SETMANA AQUEST EPISODI PASSA TOTALMENT DESAPERCEBUT I NO HI PENSO MÉS FINS........ AVUI. SORTIM A LES 9 DEL MATÍ AMB UNA MICA DE VENT I FRED. NO EM TINGUT TEMPS D'ESCALFAR PERQUÈ ANÀVEM UNA MICA TARD, ÉS IGUAL, ARRIVAR I MOLDRE. VAIG RÀPID, COM SEMPRE, PERÒ HI HA MOLTA GENT I ENS FEM NOSA. EM POSO A UNA BANDA I ALLÀ SÍ, VAIG COM UNA FLETXA, DISFRUTANT. AL KM 4 COMENÇO A NOTAR UNA MOLÈSTIA AL BESSÓ QUE EM RECORDA L'ALTRE NIT. MERDA. BÉ , QUE HI FAREM, DECIDEIXO AFLUIXAR EL RITME. I AIXÍ HE ANAT TOTA LA CURSA, MOLT PER SOTA DE LES MEVES POSSIBILITATS I AMB EL BESSÓ COM UNA PEDRA. ELS KM VAN PASSANT SENSE PENA NI GLÒRIA, ELS CARRERS ESTAN BUITS, TROBO A FALTAR LA GENT ANIMANT. A MITJA CURSA PASSEM PER SOTA L'ARC DE TRIOMF, AIXÒ EM RECORDA LA MARATÓ DE BARCELONA FA 3 ANYS, COINCIDINT AMB EL KM 30 O 35 NO RECORDO BÉ I QUE ANAVA AMB UNA PÁJARA DESCOMUNAL, ALLÀ MATEIX EM VAIG TROBAR A LA FINA EN GENÍS , L'ADELA I EL MEU PARE ANIMANT-ME I GRÀCIES A ELLS VAIG ACABAR-LA . AVUI NO VAIG TANT TOCAT PERÒ DEUNIDORET.AL KM 11 , NO CONTENT AMB ESTAR-ME PUTEJANT ( EL BESSÓ) S'HA COMPINXAT AMB EL SEU GERMÀ I M'HA COMENÇAT A MOLESTAR PRIMER I A FER-ME MAL DESPRÉS. AFLUIXO ENCARA MÉS. ARA JA EN COMENCEN A ADELANTAR CORREDORS A SACO, FINS I TOT ALGUNA CORREDORA (AMB TOTS ELS RESPECTES PER LES CORREDORES). FINALMENT A AQUEST CALVARI MUSCULO-PATIDOR S'HI AFEGEIXEN EL QUÀDRICEPS DE LA CAMA ESQUERRA I UNA PART DEL GENOLL QUE NO SABRIA PRECISAR. VAIG AIXÍ FINS AL KM 16, ARA JA EM SOBREPASSEN FINS I TOT LES IAIES, QUE ALGUNA N'HI HAVIA, QUIN DESASTRE! VAIG MOLT XINO-XANO, TANT, QUE NI SUO. GAIREBÉ TINC FRED. ÉS IGUAL , AVUI HE DECIDIT FER LA MEVA CURSA, LLUNY DE MARQUES, CRONOS, ESFORÇOS I ÒSTIES. FA UN MATÍ MOLT BONIC, ELS KM VAN PASSANT SENSE MÉS, NO PATEIXO EXCESSIVAMENT PERÒ TAMPOC VAIG CÒMODE. QUAN M'EN DONO CONTE JA SÓC AL KM 19, NO HO ENTENC, M'HA PASSAT MOLT RÀPID, DECIDEIXO APRETAR UNA MICA, I UNA MICA MÉS, I UNA MICA MÉS FINS QUE EM TROBO CORRENT A UN RITME DE 3'30. INCREÏBLE. ADELANTO DESENES DE CORREDORS, EM SENTO LLEUGER, JA NO EM FA MAL RES, VOLO FINS A L'ARRIBADA I ACABO AMB UN TEMPS DE 1'34, BASTANT BÉ PERÒ AMB LES CAMES COM DOS TROSSOS DE FUSTA. JA TING UNA MITJA MÉS AL SAC, MOLT IRREGULAR I MOLT DIFERENT D'ALTRES, PERÒ VAJA, ANEM ACUMULANT EXPERIÈNCIES I KM QUE D'AIXÒ ES TRACTE.