BÉ. NO SÉ. PER ON COMENÇO...... NO VOLDRIA SEMBLAR DRAMÀTIC PERÒ QUAN LES COSES SEMBLEN QUE NO PUGUIN ANAR A PITJOR, EMPITJOREN, O DEU SER QUE HE “NACÍO PÁ SUFRI´” O SIMPLEMENT QUE LES COSES SÓN COM SÓN I NO S’HI POT FER RES. FA POCS DIES TENIA UNA BURRA PRENYADA, MÉS TARD VA PARIR I TENIA UNA BURRA AMB UN POLLÍ ESGUERRAT. AVUI TINC UNA BURRA AMB UNA INFECCIÓ A LA MATRIU DE “CAVALL”, BÉ, DE” BURRA”, I DOS POLLINS MORTS. DESPRÉS DE 5 DIES D’HAVER PARIT UN SEMI-POLLÍ SENSE ESMA I SENSE GANES DE VIURE, DESPRÉS DE PASSAR QUATRE NITS LLEVANT-ME A MITJA NIT PER AJUDAR A MAMAR AL “NEN”I DE VETLLAR-LO A TOTES HORES, HE DECIDIT QUE JA N’HI HAVIA PROU. LA LLARGA TENIA FEBRE I NO MENJAVA, DE SEGUIDA HE VIST QUE LES COSES NO ANAVEN BÉ. TREIA BRUTÍCIA PER DARRERA I RESULTA QUE EL QUE TENIA ERA UN POLLÍ MORT A LES ENTRANYES. NO HA COSTAT GAIRE TREURE’L, PERQUÈ ERA LA MEITAT QUE EL SEU GERMÀ, O SÍ, PERQUÈ LA VETERINÀRIA FEIA UNS ESBUFECS QUE DEUNIDÓ. AMB ELS DOS BRAÇOS A DINS DE LA NATURA DE LA BURRA. PER PODER MOURE’L. TOTAL, QUE ARA DESCANSEN TOTS DOS A DINS UN SOT AQUÍ AL JARDÍ, I LA VIDA CONTINUA.....