ULTIMAMENT NO SÉ QUE EM PASSA QUE NO TIRO, EM COSTA MOLT CÓRRER, EM SENTO PESAT I FEIXUC, LES CAMES EM PESEN I ES COM SI ARROSEGUÉS DOS PESOS, SENTO COM PICA LA CARCANADA A CADA PASA I VAIG MOLT LENT.
BÉ, ÉS IGUAL , NO ES POT FER UN RÈCORD DEL MON CADA SETMANA.
HE PUJAT AL MATAGALLS AMB 36MINUTS I PER ACABAR-HO DE REMATAR HE TORNAT PER SANT SEGIMON I HE FET UN TROSSET DEL PLA DE LA CALMA. TOTAL, DUES HORES 28 MINUTS, AMB MOLTA CALOR I AMB UNA SENSACIÓ ESTRANYA.
A DALT AL CIM HI HAVIA LA MARIA TERESA, LA ROSSITA I LA LLUISA AMB ELS SEUS VEDELLS, I ES QUE JA ENS COMENCEM A CONÈIXER.....
2 comentaris:
A mi cada any quan comença la calor em creixen els dubtes "correxistencials". Vamos, que hay que joderse, fins que ens aclimatem com mana la tradició
El que m'extranya és que no et trobessis la Mariona...
la mariona era a puiglegulla, que m'ha fotut un susto de collons, allà no hi havia trobat mai una vaca.
dijous diria que em va passar quelcom semblant al què dieu perquè em van passar les ganes de córrer fins avui, la calda apreta molt i les cames sembla que no tirin.
I 36 minuts no és ben bé caminar, sinó que has pujat a fons igualment, només que l'últim minut el des haver dedicat a contemplar les teves amigues.
Publica un comentari a l'entrada