QUAN LA NIT ABANS D’UNA CURSA ET DESPERTES A LES TRES DE LA MATINADA AMB NÀUSEES, VÒMITS, DIARREA I MALESTAR GENERAL , EL MÉS NORMAL SERIA QUEDAR-SE AQUELL DIA A CASA, AL SOFÀ, FER-SE UN ARRÒS BULLIT I ESPERAR A CURAR-SE TOT CUIDANT-SE.
DONÇ NO.
A QUARTS DE NOU DEL MATI EM PLANTO A LA LÍNIA DE SORTIDA DE LA CURSA D’ALPENS SENSE HAVER MENJAT RES NI QUASI BE DORMIT I MIG GROGI. M’ESPERAVEN 26 KM AMB FORTS DESNIVELLS D’UNA CURSA QUE (ARA JA HO SÉ) S’HA D’ENCARAR AMB ÒPTIMES CONDICIONS, COM TOTES VAJA.
A LA SORTIDA HE PENSAT: HOME, NO ESTÀS TANT MALAMENT, PERÒ AQUESTA FALSA SENSACIÓ S’HA ANAT ESVAINT AMB ELS KM.I A PARTIR DEL 10 JA ERA UN ZOMBI, UN CADÀVER DEAMBULANT PER LES MUNTANYES D’ALPENS. A CADA AVITUALLAMENT BEVIA UNA MICA PERÒ TORNAVA A SORTIR TOT AL CAP DE POC, PER DALT I PER BAIX. AL FINAL M’HE DESHIDRATAT I AL KM 23 JA NO PODIA MÉS, HE CAMINAT MOLTA ESTONA, TENIA UNA SUOR FREDA I ESCALFRETS PER TOT EL COS, VEIA PAMPALLUGES I ESTAVA BEN MAREJAT.
TOTAL, HE ARRIBAT COM HE POGUT AL CAP DE TRES HORES I AMB L’EXPERIÈNCIA D’HAVER CORREGUT UNA CURSA “DIFERENT”.
A L’ENTREGA DE PREMIS ESPERAVA EL PRIMER PREMI AL CORREDOR QUE HAVIA ARRIBAT MÉS CARDAT , PERÒ AQUESTA MODALITAT ENCARA NO HI ÉS, SEGUR M’EL MEREIXO .
AMB TOT, ESTIC SATISFET, ARA SEGUR QUE SÓC UNA MICA MÉS FORT I MÉS VALENT PERÒ IGUAL DE BURRO.
AL VESPRE ESTAVA A 39 DE FEBRE. NO CANVIAREM.
2 comentaris:
Cuida't David que encara n'has d'explicar unes quantes batalletes més ;-)
Ho dius molt bé això de no canviarem. Fixa't amb com era la delta, pensa en el sofà, les sabates, les meravelloses sortides a empaitar xais, ... i en canvi bé que l'estimaves. Doncs alguna cosa semblant deu passar ara mateix a casa teva, perquè amb 39 de febre no hi deu haver qui t'aguanti. I és que un és com és.
Publica un comentari a l'entrada