REFLEXIONS

EN REALITAT CÓRRER ÉS UNA COSA MOLT SENZILLA, POSEM UN PEU DAVANT DE L’ALTRE DE FORMA RÀPIDA, LA RESPIRACIÓ S’ACCELERA MENTRE AVANCEM FENT SALTS CADA VEGADA MÉS RÀPID.
 PERÒ, PERQUÈ HO FEM?, QUINA NECESSITAT HI HA?, QUE ENS DÓNA EL CÓRRER?. SÓN PREGUNTES QUE MÉS D’UN CORREDOR I NO CORREDOR ES DEU HAVER FET ALGUNA VEGADA. JO, PARTICULARMENT, M’HO PREGUNTO TOT SOVINT I ENCARA NO TINC UNA RESPOSTA CLARA, DE FET EN TINC MOLTES.
 A VEGADES M’AGRADA CÓRRER SENSE FI, SENSE CAP DESTÍ, SENSE TEMPS. AQUESTS DIES PUC FER 20, 25, 30 O FINS I TOT 40 KM. NO TINC UN OBJECTIU CLAR NI DEFINIT, NOMÉS ES TRACTA D’AVANÇAR, DE SENTIR LA MEVA RESPIRACIÓ I EL SO DELS MEUS PEUS, OBSERVAR EL PAISATGE I GAUDIR. LA MENT EM QUEDA COM EN BLANC PERÒ AL MATEIX TEMPS TINC UNA LUCIDESA QUE M’AJUDA A REFLEXIONAR SOBRE MOLTES COSES. ELS PENSAMENTS ES VAN SUCCEIN BARREJATS, SENSE CONNEXIÓ, COM ALLUNYATS, QUEDO COM FORA DE MI PERÒ AL MATEIX TEMPS SENTO EL MEU COS MÉS QUE MAI. QUANT PARO, TORNO A LA REALITAT I ES POTSER EL MOMENT QUE BUSCO: PARAR. ÉS A DIR, CÓRRER PER PODER PARAR, SEMBLA ABSURD, JA HO SÉ, PERÒ NO HO ÉS.
 ALTRES VEGADES M’AGRADA CÓRRER TAN RÀPID COM PUC, EM SENTO COM UN FELÍ EMPAITANT GACELES A LA SABANA, SALVATGE, SENTO EL MEU ESQUELET COM ES BELLUGA TOT ELL I COM TOTA LA MUSCULATURA “S’UNEIX” AMB UNA ÚNICA FINALITAT. L’AGULLA DEL CONTE-REVOLUCIONS ES POSA A LA ZONA VERMELLA I TOTA LA “MAQUINÀRIA “AL LÍMIT, ELS PULMONS SEMBLA QUE VULGUIN EXPLOTAR I LES CAMES VAN COM SOLES, UNA PASSADA VAJA.
 TAMBÉ M’AGRADA PARTICIPAR EN CURSES, NO TANT PER MEDIR-ME AMB ELS ALTRES SINÓ PER COMPARTIR. ENVOLTAT DE CORREDORS, POC ABANS DE LA SORTIDA D’UNA CURSA EM SENTO ESPECIALMENT ACOMPANYAT, TOTA AQUELLA GENT ,QUE MOLTS JA CONEIXO I D’ALTRES NO, FORMEN PART DE MI, TENIM EN COMÚ MOLTES COSES I HO COMPARTIM. A LA SORTIDA D’UNA MARATÓ PER EXEMPLE, ÉS UN MOMENT MÀGIC, GAIREBÉ COM A L’ARRIBADA, COM UN ACTE COMÚ ON TOTS SOM UN I UN SOM TOTS. A MÉS, EN UNA CURSA SEMPRE DÓNO EL MILLOR DE MI MATEIX.
HI HA MOLTS DIES QUE SURTO A CÓRRRER AMB MÉS GENT. A TOTES AQUESTES SENSACIONS ABANS DESCRITES SI SUMA EL FET D’ANAR AMB BONS AMICS, COMPARTIR, DIALOGAR, DISCUTIR I MOTIVAR-NOS ELS UNS ALS ALTRES. ÉS POTSER, UNA DE LES ACTIVITATS MÉS AGRADABLES.
 I UNA MOLT BONA MANERA DE CÓRRER ÉS ACOMPANYAT DEL GOS. ELLS SEMPRE ESTAN DISPONIBLES, QUALSEVOL HORA ES BONA, TANT HI FA SI FA FRED O CALOR ,PLOU O NEVA, ELLS SEMPRE HI POSEN TOTA LA ENERGIA I AIXÒ SI QUE ÉS MACO. CORRENT AMB EL GOS SI QUE EM SENTO QUE TOTS DOS SOM UN I ENS UNEIX LA MATEIXA PASSIÓ.
 A VEGADES M’HE PLANTEJAT REPTES PELS QUALS NO ESTAVA SUFICIENTMENT ENTRENAT NI PREPARAT, I ELS HE SUPERAT. HE FET CURSES DE LLARGA DISTÀNCIA ON EL FACTOR PSICOLÒGIC ÉS MOLT IMPORTANT I N’HE SORTIT INDEMNE. AQUESTES EXPERIÈNCIES SÓN EXTRAPOLABLES A LA VIDA MATEIXA I ENS AJUDEN A TIRAR ENDAVANT.
 TANMATEIX, M'HE VIST SUPERAT PER REPTES APARENMENT FÀCILS I SENZILLS, PERÒ QUE LES CIRCUMSTÀNCIES HAN FET MOLT DIFÍCILS.
M’AGRADA CÓRRER PER LA MUNTANYA, DE PLA O AMB FORTS DESNIVELLS, M’AGRADA CÓRRER PER CAMINS, PISTES I CORRIOLS, M’AGRADA CÓRRER PER SOBRE EL DUR ASFALT I PEL FORMIGÓ, POC, MOLT, RÀPID, A POC A POC, SOL, AMB GOS, AMB MOLTA GENT O AMB DOS O TRES, AMB FRED, CALOR I DE TOTES MANERES VAJA. PERÒ...., QUE FEM SI NO PODEM CÓRRER PERQUÈ ESTEM LESIONATS?. EL MÓN SEMBLA QUE S’ACABI, ENS ENFILEM PER LES PARETS I NO TROBEM UN SENTIT A LA VIDA.
 PERÒ, TANT IMPORTANT ÉS CÓRRER? NO PODRÍES ANAR AMB BICICLETA, A NEDAR, AL GIMNÀS O FER ALTRES COSES COM ANAR AL CINE MIRAR LA TELE O LLEGIR UN LLIBRE ????.I LA FAMÍLIA? I LA FEINA? I ELS AMICS? QUE NO SÓN IMPORTANTS? DONÇ SI, PERÒ JO EL QUE VULL ÉS CÓRRER I NO SÉ BEN BÉ PERQUÈ ,PERÒ HO NECESSITO, ÉS GAIREBÉ COM L’AIRE QUE RESPIRO.
 MENTRESTANT, DESCANSARÉ.......COM ELS GATS.